La novel·la s'inscriu en el cicle d'obres torrentianes amb la ciutat de València i rodalies (l'Albufera, el Palmar), a més de Gilet, com a teló de fons.
La trama nuclear ens conta com un periodista prejubilat que manté certa col·laboració amb el seu diari, tot i que exercix de freelance, Marc Sendra, escarba en el fangar de la corrupció de menors i el negoci immobiliari lligat a la venda dels solars del Mestalla.
Amb l'ajut de vells coneguts (Albert el Negociador, el pare Rafel, el Llargo i una extensa nòmina que no cal completar) que actuen com a fonts, auxiliars o, fins i tot escortes (Felipe) aconseguirà trobar el fil que unix dos assumptes ben foscos. D'una banda l'assassinat de Mounir, un emigrant marroquí menor d'edat, el cadàver del qual presumptament apareix en un abocador propietari d'EMTRE, l'empresa municipal de residus, que no reciclava com calia. La notícia és filtrada per Manel Rubio, treballador del lloc, endollat per un regidor conservador, pare de la seua novia. Pel despit que sent quan aquesta talla la relació.
De l'altra la trama urbanística de capital suís que pretén bastir una City multinacional dels negocis al solar del Mestalla. Aquest conglomerat té com a home fort el Lluís Messeguer, polític de la primera plana autonòmica amb lligams pecadors amb la pederàstia via la discoteca Foce.
Discoteques, gimnasos (de Tamarit, una vella glòria local de la boxa), cases d'acollida -del pare Rafel, amb un professor-delinqüent d'art, el mític Regino-, timbes al marge de la llei al local d'el Llargo -amb el seu simpàtic i desinhibit gos, el Manolo-, entre més, són alguns dels hàbitats que ha de freqüentar Marc per traure l'entrellat de la qüestió.
Tot ben amanit amb dinars d'estils, i en emplaçaments, d'allò més variats: des d'un McDonald's que li fa venir basques, a un vegetarià, un japonès o un bar de poble d'El Palmar. És enmig dels diàlegs de sobretaula que els peons de la recerca van avançant terreny.
Cal destacar les trobades amb els seus amics a l'Albufera. El Colorao, els germans Torres (Ferran, escriptor i alter ego; i Josep) i Robert Baixauli. De fet, aquestos personatges, com el d'el Messié, ja apareixien en llibres anteriors, la trama dels quals se sintetitza en pocs paràgrafs ( El bulevard dels francesos -dels anglesos, atesa la referència que s'hi fa al llibre-.
L'amor hi té un espai amb la figura de la Magda, metgessa interina víctima de les retallades però optimista. Tan idealista com son pare, malalt terminal d'enfisema.
Entre cigarrets, whiskeys, paelles i nigiris, amb un toc de noves tecnologies amb el mòbil i Twitter (@ladesolada i @solitud), amb l'amistat que mor amb Albert, el Negociador, el reportatge de recerca que publica el diari i que tan ràpid com li cauen els afalacs després se'l margina, al Marc. Els odis professionals (amb la Jennifer), el debat entre allò ètic i allò estratègic en política (via Valentí Llombart i Alternativa Valencianista, alter ego del BLOC) va desfilant una història entretinguda, i amb tocs de costumisme, realisme social, crítica política a l'esquerra que ven els seus somnis per un plat d'engrunes capitalistes... en fi, el lector/a va assaborint un menú que es fa de bon digerir.
TÍTOL: Un dinar un dia qualsevol
AUTOR: Ferran Torrent
EDITORIAL: Columna. Narrativa La Butxaca.
Extensió: 298 pàgines
Any: 2015
