L'endemà quan s'alça se n'adona, apoderant-se'n la nàusea i el vòmit d'ell, que ha hagut una explosió, que ha deixat un cràter -on muigueren Carillon i Wachs, enmig d'una picabaralla- i que hi ha una extensió reduïda que ha adquirit la característica de l'invisibilitat. Forces policials arriben al lloc dels fets i acaben capint la dimensió d'allò esdevingut. Dibuixen les peces, mobles, escales... els encontorns de l'edifici. D'allí s'escaparan, primer, un felí, i, més avant, després d'esquivar un dispositiu que havia rodejat l'àrea amb franctiradors inclosos, el propi Nick.
A partir d'eixe moment s'entra en la part sucosa del llibre, en què Nick va a ser sotmés a un exhaustiu procés de recerca, en què no s'escatimaran diners, ni modals... L'equip que li va al darrere estarà capitanejat per David Jenkins -nom fals. A les seues ordres treballaran Tyer -qui es ferit per Halloway en la seua fugida-, Morrison, Clellan i Gómez -hispà-. Ridgefield serà, al seu torn, l'enllaç amb els serveis secrets.
Nick mirarà de fer una vida el més normal possible. Fingirà estar malalt de grip, fer viatges, tindre una agenda laboral curulla de visites que el fan anar d'ací d'allà i haver de trametre les gestions per via telefònica amb persones com Cathy -la seua secretària, ben xafardera-, o Winslow, el seu agent de corretatge qui li durà les inversions borsàries i els comptes, creixentment rics. Per trucar, fins parlarà amb Jenkins, el seu Nèmesi, diverses vegades.
Halloway anirà exercint de passavolant per les més diverses contrades de la ciutat de Nova York -clubs com ara l'Academy o el Reppublic, Central Park -on té un episodi de persecució i acarnissament a càrrec d'una colla d'adolescents negres-, pisos buits -com el dels Crosby, passejant-se per oficines de negocis, festes nocturnes -estarà a tocar de fotre un clau amb una xica beguda-... Tot plegat, anirà creant-se una nova personalitat (Jonathan B. Crosby) i fins i tot entaularà una relació personal amb l'artista plàstica Alice Barlow, creient en el món dels fantasmes i l'esperitisme, amb qui farà vida normal en diades com ara Halloween -disfressat de mòmia- o esquiant a l'hivern. Arribarà àdhuc a comprar-se una casa a mode de refugi. Habitatge fantasmal! :)
La cosa es complica quan apareix la seua efígie a la coberta d'un llibre il·lustrat per la seua amant. Els policies la segrestaran, i després d'informar a Anne d'una suposada conspiració manicomial a la cerca d'enemics no visibles, i amb el xantatge de filtrar tota la informació que Nick ha obtés d'en Jenkins (donant-se la circumstància que el fugitiu havia cremat tots els materials invisibles recol·lectats pels investigadors per tal de provar la seua inapreciable existència, llevat d'uns trossos de "supervidre") Alice serà alliberada i tots dos intentaran començar de zero Manhattan enllà. Sempre, això sí, amb la frase amenaçant de Jenkins revolotejat per la ment: "Al final t'enxamparem".
Una història, en síntesi, divertida amb pocs passatges avorrits (quan descriu funcionaments químics, o del món dels negocis, massa tecnicismes per a iniciats) i amb enfocaments morals si més no interessants (com ara l'actuació de la gent quan se sap no observada, quines virtuts -pul·lular per tot arreu, col·lar-se al transport públic, oficines, clubs selectes, de bades- i desavantatges -ser vist si plou, entropessar fàcilment amb la gent en gernacions, la dificultat d'amagar els processos digestius -que si són visibles- té el fet de la no corporeïtat òptica.
Aquest, únic títol de l'autor, tingué un fort èxit de vendes i es traslladà a la gran pantalla per la Warner (1992) amb Chevy Chase com a Nick Halloway i John Carpenter a la direcció. Al remat, una lectura engrescadora.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Memòries d'un home invisible"
Autor: Harry F. Saint
Editorial: Columna (1988)
Extensió: 384 pàgines
