dijous, 27 d’agost del 2015

"Memòries d'un home invisible" (H.F.Saint)

Aquesta obra s'endinsa a cor què vols en el gènere fantàstic de la ciència-ficció. Més encara, tenint en compte l'any en què fou escrita, té cert regust a futurisme d'una postmodernitat que encara estava per arribar. Nicholas Halloway, un analista de marges de seguretat, entrat a la trentena i de vida grisa i monòtona, coneix a Anne Epstein, periodista del Times. Després d'un viatge ferroviari amb trets eròtics i fins exhibicionistes, es vorà immers en una operació de sabotatge d'un grup altermundista (Estudiants per un Món Just). Aquest comando tenia previst de fer un acte-protesta, a les instal·lacions d'una empresa, Micro Magnetics, encapçalada per un estrany doctor (Wachs) que duu a terme les més misterioses investigacions al voltant del món dels camps magnètics augmentats, les partícules i els quarks. Havien caçat un conill, que pretenien fer saltar pels aires. Després d'alliberar-lo de la gàbia i esmunyir-se de la furgoneta, amb aires hippies, dels activistes -liderats per Carillon- Nick i Anne aconseguixen fer-se amb l'estrambòtic científic, tot i les resistències d'una secretària malcarada, i entrevistar-lo breument abans d'una conferència de premsa. Durant el transcurs d'aquesta la llum se'n va a causa del sabotatge previst i comencen a ocórrer tot un seguit de reaccions químiques, encadenades, imprevisibles. Les autoritats desallotgen l'edifici, però Nick hi roman a dintre, inspeccionant cada racó, dutxant-se, relaxant-se.

L'endemà quan s'alça se n'adona, apoderant-se'n la nàusea i el vòmit d'ell, que ha hagut una explosió, que ha deixat un cràter -on muigueren Carillon i Wachs, enmig d'una picabaralla- i que hi ha una extensió reduïda que ha adquirit la característica de l'invisibilitat. Forces policials arriben al lloc dels fets i acaben capint la dimensió d'allò esdevingut. Dibuixen les peces, mobles, escales... els encontorns de l'edifici. D'allí s'escaparan, primer, un felí, i, més avant, després d'esquivar un dispositiu que havia rodejat l'àrea amb franctiradors inclosos, el propi Nick.

A partir d'eixe moment s'entra en la part sucosa del llibre, en què Nick va a ser sotmés a un exhaustiu procés de recerca, en què no s'escatimaran diners, ni modals... L'equip que li va al darrere estarà capitanejat per David Jenkins -nom fals. A les seues ordres treballaran Tyer -qui es ferit per Halloway en la seua fugida-, Morrison, Clellan i Gómez -hispà-. Ridgefield serà, al seu torn, l'enllaç amb els serveis secrets.

Nick mirarà de fer una vida el més normal possible. Fingirà estar malalt de grip, fer viatges, tindre una agenda laboral curulla de visites que el fan anar d'ací d'allà i haver de trametre les gestions per via telefònica amb persones com Cathy -la seua secretària, ben xafardera-, o Winslow, el seu agent de corretatge qui li durà les inversions borsàries i els comptes, creixentment rics. Per trucar, fins parlarà amb Jenkins, el seu Nèmesi, diverses vegades.

Halloway anirà exercint de passavolant per les més diverses contrades de la ciutat de Nova York -clubs com ara l'Academy o el Reppublic, Central Park -on té un episodi de persecució i acarnissament a càrrec d'una colla d'adolescents negres-, pisos buits -com el dels Crosby, passejant-se per oficines de negocis, festes nocturnes -estarà a tocar de fotre un clau amb una xica beguda-... Tot plegat, anirà creant-se una nova personalitat (Jonathan B. Crosby) i fins i tot entaularà una relació personal amb l'artista plàstica Alice Barlow, creient en el món dels fantasmes i l'esperitisme, amb qui farà vida normal en diades com ara Halloween -disfressat de mòmia- o esquiant a l'hivern. Arribarà àdhuc a comprar-se una casa a mode de refugi. Habitatge fantasmal! :)

La cosa es complica quan apareix la seua efígie a la coberta d'un llibre il·lustrat per la seua amant. Els policies la segrestaran, i després d'informar a Anne d'una suposada conspiració manicomial a la cerca d'enemics no visibles, i amb el xantatge de filtrar tota la informació que Nick ha obtés d'en Jenkins (donant-se la circumstància que el fugitiu havia cremat tots els materials invisibles recol·lectats pels investigadors per tal de provar la seua inapreciable existència, llevat d'uns trossos de "supervidre") Alice serà alliberada i tots dos intentaran començar de zero Manhattan enllà. Sempre, això sí, amb la frase amenaçant de Jenkins revolotejat per la ment: "Al final t'enxamparem".

Una història, en síntesi, divertida amb pocs passatges avorrits (quan descriu funcionaments químics, o del món dels negocis, massa tecnicismes per a iniciats) i amb enfocaments morals si més no interessants (com ara l'actuació de la gent quan se sap no observada, quines virtuts -pul·lular per tot arreu, col·lar-se al transport públic, oficines, clubs selectes, de bades- i desavantatges -ser vist si plou, entropessar fàcilment amb la gent en gernacions, la dificultat d'amagar els processos digestius -que si són visibles- té el fet de la no corporeïtat òptica.

Aquest, únic títol de l'autor, tingué un fort èxit de vendes i es traslladà a la gran pantalla per la Warner (1992) amb  Chevy Chase com a Nick Halloway i John Carpenter a la direcció. Al remat, una lectura engrescadora.

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: "Memòries d'un home invisible"
Autor: Harry F. Saint
Editorial: Columna (1988)
Extensió: 384 pàgines








dissabte, 8 d’agost del 2015

Espècies protegides (Ferran Torrent)

Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta, 1951) utilitza aquesta novel·la per esgranar, al través d'una trama entretinguda, la filosa mafiosa que acostuma a amagar-se a recer del futbol, esdevingut un fenomen de masses, icona de la societat postmoderna en què vivim.

Al llarg de l'obra apareixen una amalgama de personatges extrets de la València real -l'autor no se n'ha pogut estar, de fer saber que coneix a bona part de les celebrities del cap-i-casal, i que en més d'una conversa de sobretaula, li han fet sucoses confessions, això sí, garantit l'off the record. La discreció què no falte!

De fet, com a prefaci, i abans que s'abaixe el teló literari, ja ens posa sobre avís amb una declaració farcida de sornegueria : "Encara que són de ficció, els personatges d'aquesta novel·la no són reals."

Anem, doncs, per feina. L'argument se centra en un context valencià situat any amunt, any avall, en el 2003. S'acaben de realitzar eleccions a Corts Valencianes, amb triomf conservador. Però la irrupció del Front (qui té molts paral·lelismes amb el Bloc Nacionalista Valencià)  amb un 7% dels vots després d'una llarga travessa pel desert de l'extraparlamentarisme (referència indirecta a la Unitat del Poble Valencià?) desfà les seues il·lusions de governar en solitari. Aquesta representació del valencianisme, liderat pel secretari general Francesc Petit (Pere Mayor?) és deutora, en bona part, de la donació que un empresari fosc, Juan Lloris, simpatitzant del partit, els donà per a la campanya: ni més ni manco que quatre-cents milions de pessetes.  Així les coses el negociant demana una compensació pels serveis prestats: la batllia de la ciutat del Túria. I li la deneguen. Llavors amenaça de convocar una roda de premsa i mamprendre a rodar el ventilador de merda.

Des d'eixe moment Petit, i el secretari de finances del partit, vicent Marimon, ordixen una complexa estratègia a diverses bandes per tal d'eixir de l'atzucac. Intentaran oferir-li a Lloris el premi, a mode de consolació, de la presidència del València C. de F. Per tal d'aconseguir-ho hauran de comptar amb la connivència d'elements del Partit Conservador (com ara l'assessora Júlia Alexandre, vigilada de ben a prop per l'alt càrrec Sebastià Jofre), de la nova caixa d'estalvis, sortida de la fusió de les dues més importants del País, Bancam (en el fons, parla de Bancaixa i la CAM, i del projecte d'unir-les, que es posà sobre la taula però, en el món real, no reeixí), per tal de concedir-los un parell de préstecs amb què finançar la compra del paquet majoritari d'accions del club, a mans de Sintes, qui reaci a fer-ho, accedirà creient que es una demanda del president de la Generalitat, i a canvi d'una permuta de terrenys amb Lloris. Amb el segon crèdit es podrà dur a bon terme la contractació de Ndiaye Bouba, futbolista senegalés, màxima promesa de futur de l'Àfrica (xicot tímid, però sexualment molt actiu, i també amb les drogues... que, bocamoll, va prometent a tort i a dret quaranta gols per temporada) representat per Celdoni Curull, agent FIFA català que s'hi ha estat anys i panys al sud del Sàhara, i el seu ajudant Toni Hoyos (en realitat Josep Vallés, qui fugí del país per por a acarar el veredicte de la justícia). Rafel Puren, un treballador humil, de Moble-3, amb gran pes específic a la Coordinadora de Penyes Valencianistes, i piròman en les seues estones de lleure (Moble-1 i Moble-2, sense anar més lluny, en foren testimonis, a més de contenidors i, de postres, un gran coliseu esportiu)... També jugaran el seu paper l'assessor, agent doble, Oriol Martí, que treballa pel Front i els conservadors alhora; Madrid -l'home fort dels socialistes- o, a darrera hora, Tormo -nou càrrec conservador, de l'òrbita de l'Opus.

Petit promet a Júlia aprovar la Llei del Territori (menció oculta a la LRAU?), on apareix la Ruta Blava, a canvi de l'operació que catapultarà Lloris a la llotja del Lluís Casanova. Aquesta, però, serà destituïda, i les ambicions de Lloris, esperonades per la seua nova, circumstancial aliada, aniran més enllà. I, amb un València líder de la Lliga i a Europa (aconseguir la Copa d'Europa, el gran somni cobejat!) provoquen disturbis als carrers per tal de demanar la construcció d'un nou estadi -que els és denegada. A més, Lloris aspirarà a l'alcaldia valentina, ressuscitant el blaverisme, i aprofitant-se'n, de manera populista, de la seua tirada mediàtica -a la manera de Gil y Gil a Marbella- amb el partit "Fem Valencianisme" (Coalició(n) Valenciana?). Tot plegat finalitzarà com el ball de Torrent, amb l'incendi del Mestalla, vist per la gran pantalla pel periodista veterà Santiago Guillem, en plena pre-jubilació, qui també juga un paper destacable en l'aventura rocambolesca. L'ex parella de l'Hoyos, Núria, s'afegix al sidral al demanar una bona part del pastís del fitxatge galàctic de Bouba, gràcies a vore'l al diari (Cèlia, Chilet i Guillem pillen in fraganti el crack a la seua aterrada a Manises). A base de comissions, la festa acaba caient a plom a l'esquena del contribuent. És allò que se'n diu "pagar el beure".

Ambientada a la capital també apareix el parc de l'Albufera, i l'àrea del Saler, que descongestionen el pes exagerat de la gran ciutat al llibre, amb noms com l'abnegada Maria, el seu home, un pic voyeur, i una sensual servent cubana (mamasita :-).

Novel·la recomanable, si en feu un tast acabareu devorant-la.

FITXA BIBLIOGRÀFICA:

Títol: Espècies protegides
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Cercle de Lectors (2004)
Extensió: 333 pàgines