"Un món feliç" (Brave New World)

Aquesta és la història d'un món que encara està per arribar, un futur que, pels volts dels anys trenta del segle passat, època nafrada pel terrabastall que suposà l'ascens dels feixismes i la consolidació de l'autoritarisme soviètic, imaginà l'Aldous Huxley.

Entremig de descripcions detallistes fins l'extrem (laboratoris productors de milers de bessons idèntics pel mètode Bukanovski, edificis amb desenes de pisos i centenars de prestatges on s'aboquen substàncies -fins l'alcohol- als embrions, els quals són tractats fora del cos humà) se'ns mostra una societat on la pèrdua absoluta de llibertats, i sobretot, de la consciència individual, és el preu que s'ha de pagar per gaudir d'una felicitat permanent, i d'una jovenesa perllongada fins la mort (que aplega al voltant de la seixantena). En cas de preocupació, dubte o indisposició, cal recórrer al soma, un medicament-droga que, sàviament administrat, et fa oblidar les penes, i fins somiar plàcidament com cavalques a lloms de la més refinada psicodèl·lia.

Aquesta societat està fortament estructurada a l'entorn d'una jerarquia indiscutible i indiscutida: els grups humans s'organitzen dividits en castes (em recorda al bell subcontinent indi) des dels privilegiats, els Alfa, fins els gairebé desclassats Èpsilons, passant pels Beta. Cada segment és envaït per hores i més hores d'adoctrinament hipnopèdic (gravacions sonores que s'escolten mentre es dorm) el qual els farà avorrir la llibertat, la literatura, la ciència, en fi, la cultura. Mentre que se'ls condiciona de tal manera que cada grup veu com allò més normal la tasca que li és encomanada. L'uniformitat arriba fins a la manera de vestir: a cada classe li correspon un color diferent (com ara el caqui en el cas dels Beta, tòtils de mena i superficials, com la Fanny).

És en aquest marc que hi destaquen una sèrie de personatges atesa la seua originalitat, doncs se n'ixen d'allò comú, del que d'ells s'espera. Entre aquests hi figuren el Bernard Marx, un Alfa amb fesomia de Delta que viu acomplexat pel seu físic, o el Hemholtz Watson, un Alfa Més, enginyer emocional fart d'escriure vacuïtats i que es planteja de redactar quelcom vertaderament original, mereixedor del nom de literatura. També hi destaquen, pel vessant femení, la Lenina, una infermera Beta que s'enamorarà d'un salvatge vingut de les reserves d'indígenes -humans que no han estat condicionats- previ viatge, amb el Marx, a una d'aquestes àrees, a Llatinoamèrica. Allí coneixerà a Linda, una antiga dona civilitzada que es perdé en una visita anterior al món exòtic, i que té connexions amb el D.I.C (Director del Centre d'Incubació i Condicionament) i el seu fill, en John, el Salvatge. Ambdós seran retornats a la civilització. Linda no podrà adaptar-se al seu vell ambient i morirà entre sobredosis de soma. Mentre John, qui sent una innegable però autoreprimida passió sexual per la Lenina, assistirà impàvid al decés de sa mare enmig d'una rutinària sessió de condicionament de bessons bukanovski. Un incident allí ocorregut menarà el jove, i els seus dos amics -Marx i Helmhotz- al despatx de Mustafà Mond, un alt comandament mundial. Aleshores eixiran a relluir, en una interessant tertúlia improvisada, els fonaments ideològics del nou sistema, fonamentat en les ensenyances del mestre Ford, qui és considerat Déu (supòs que Huxley parlava del Henry Ford, de l'empresa automobilística homòloga). De fet, el llibre és ple d'expressions (Sa Forderia, per Ford!) que palesen aquest tracte de deïtat. Després de la dialèctica a l'entorn de la felicitat, la ciència, la literatura, la religió o la veritat, la màxima autoritat sentenciarà a Marx i Watson a un desterrament a les illes Falkland, en companyia d'altres personalitats al marge del sistema per, diguem-ne, lliurepensadors.

Al seu torn el John camparà lliure per la natura a un poble anomenat Surrey. L'atzar, però, farà que siga descobert, i tot de mitjans de comunicació en faran mofa i befa del seu modus vivendi, que inclou l'automaceració mitjançant un fuet per purgar la trempera que li fa venir la Lenina (Bagassa!, la repudia sempre que la jove se li acosta, sobretot a l'escena final...). Finalment, incomprés i inadaptat, el jove acaba per suïcidar-se.

Aquesta història s'ha ben interpretat com una crítica lacerant a la força que els totalitarismes -ja foren feixistes o marxistes- imposaen sobre les sofertes societats del segle XX.


FITXA BIBLIOGRÀFICA







Títol: "Un món feliç"

Autor: Aldous Huxley

Any: 1932

Editorial: Proa. "Col·lecció la Butxaca Narrativa". Barcelona (2011)

Extensió: 247 pàgines