El nostre home du a les espatlles un matrimoni tan dilatat com avorrit amb la Cristina (una filla-del-papa que manega turbis negocis immobiliaris) en què la flama de l'amor s'ha esmorteït com un ciri de processó abandonat, desat a un qualsevol calaix d'una casa de poble deshabitada. Temps enllà engendraren el Jesús, un tauró d'advocat que neda a plaer per les aigües rebolicades on els gàngsters de la llei, com ell, fan guanys, a còpia de desfer vides.
Corre l'any 2004 i a Tailàndia Bataller pateix el seu tercer infart. Aquesta vegada el cor ha quedat tan cobert de dubtes existencialistes que se li arrapen a la consciència. Tot esperonat per l'Esperança -la seua metgessa- i la feliç coincidència que aquesta heroïna d'uniforme blanc resulta ser filla d'un seu antic amor de l'època postuniversitària a París -l'Adrienne- decideix de fer cap a la Vall de Gallinera, on hi viu la pretèrita amant. Tot això fingint la seua mort i sense donar cap tipus de senyal de vida a la seua família, diguem-ne, "oficial", que malviu en la incertesa de no saber, de Madrid estant.
Pels revolts de la Marina Alta descobreix tot un ventall de personatges que li dibuixen el paisatge, rural i voluntàriament isolat, de la Gallinera. Allí hi trobem, a més de l'Adrienne, que té un hostal, el Batiste -un foraster que mai s'acaba d'integrar i, de tant en tant, marxa per tornar al cap d'un temps-, la Joana -ambdós acabaran embolicats, tot i l'enorme diferència d'edat-. El pare d'aquesta, l'Evarist, repapieja a cor què vols, mantenint converses amb la seua difunta esposa Irene (en glòria sia!) mentre es passeja per sa casa, en estat de semiruna i que serà reformada. El panorama humà vé a completar-se amb el meteoròleg amateur de capçalera, l'Efe-Punto, el seu amic xarraire, el Cento Sempere, o la gràcil Balbina. Com a complement caní hi trobem la Boira. De tant en tant a Xaló en Pere Yvars feia de mestre de cerimònies d'inoblidables tasts etnològics al seu celler,
En el marc incomparable de la Vall desfilen els cirerers, i les oliveres, així com la polèmica entre els cooperativistes, vinculats als homes de Brussel·les (la PAC de l'UE) i els productors individuals que van per lliure. A més a més de fenòmens com la boira que s'ensenyorix del terme o un altre fosc cavaller, en aquest cas del gremi de les requalificacions, el PAI, acompanyat d'una corrua d'obrers, pèrits i topògrafs, i de carrussels de furgonetes de vells comunitaris -guiris britànics fonamentalment, vaja, que pels francesos l'autor hi té més simpatia-. Fins i tot hi ha espai per a un accident mortal, un pobre xaval que viu en coves i furta a cases i negocis (el de la bossa de Mercadona), i, sobretot, la història d'un reencontre -el de Bataller amb l'Adrienne- que acaba amb una bona nata sobre l'asfalt.
En obrir els ulls el nostre protagonista, venedor d'idees de fum, descobreix com ha estat en coma durant deu dies i res del que creia haver viscut durant més d'un any ha estat real. Ni la sacsejada del tsunami tailandès, ni l'excursió ad aeternum a la Vall de Gallinera, ni tan sols la segona part d'aquell amor a mig fer amb l'Adrienne. Fet i fotut, res de res.
És llavors quan descobreix que per més que durant els seus estudis de periodisme analitzant tones de textos amb l'estructuralisme que obsessionava l'Adrienne com a guia, no ha acabat mai de saber quin era el guió, el paper que la Vida, així, en majúscules, li tenia reservat. I nota com, cessada la fressa, el soroll de la resta, l'humà, com a individu indefens i prescindible, és absorbit pel silenci pertorbador de no saber a què collons hem vingut al camp de l'existència.
Una novel·la molt i molt recomanable. Un cop més en Bodí, com el cotó, no ens enganya.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: El soroll de la resta
Autor: Francesc Bodí
Extensió: 244 pàgines
Editorial: Edicions Bromera. Col·lecció l'Eclèctica, nº 155
Any d'edició: 2008
Guardons: Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià (2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada