Al llarg del seu periple Abulàfia té una missió: palplantar-se davant per davant al Papa, a Roma, en Nicolau III, i fer talment Moisès amb el Faraó d'Egipte als temps antics. Imbuït del coneixement ocult dels llibres sagrats -Torà, Llibre de les Revelacions...- creu entendre el llenguatge simbòlic que s'hi arrecera, al través de les paraules, concebudes, a la manera de la càbala, com a portadores de valors numèrics i en què Adonai (Yahvé) hauria cisellat missatges provinents de la seua Veu, que Abraham creu li parla en somnis i tothora i que, possiblement, l'ha escollit com l'Ungit, el nou Messies, o potser com el Profeta que el precedeix i l'anuncia. O li té reservats ambdós papers de l'auca. Què sap ell! Hi dubta fins i tot si la Veu és la del Déu dels hebreus o la del Dimoni, l'àngel caigut.
Aquest procediment cabalístic d'Abraham beu dels savis que ha sovintejat: Mossé ben Nahman, de Girona, o Selomó Ben Adret, Rasba, amb qui acaba enemistant-se.
El llibre estableix dues històries paral·leles: l'una, la d'Abulàfia, centrada a les acaballes segle XIII i el primer papa dels Orsini, Nicolau III i els enfrontaments entre els turcs mamelucs i els mogols -uns desconeguts vinguts d'Orient i a qui es confon amb una de les Deu Tribus Perdudes d'Israel- a les portes d'una Jerusalem croada on templaris i hospitalers, venecians i genovesos, i catalans, es passen les hores esbatussant-se sense misericòrdia. L'oposició entre güelfs (papistes) i gibel.lins (pro-imperials), les lluites entre angevins (Carles d'Anjou), els Pontificis i l'Imperi (apareixen les Vespres Sicilianes del 1282), les disputes teològiques entre les gents del llibre dels tres monoteismes, amb les prédiques de Ramon Llull, adjectivat com "el Foll" que piquen a la porta del Papa, entre més, són aspectes tractats en aquest eix de l'obra.
D'altra banda, a inicis del segle XXI, enmig del terrorisme islamista i l'augment de la tensió al Pròxim Orient, és entronitzat l'italià Amato, Nicolau VI, com a nou Sum Pontífex. Comptarà amb l'inestimable col·laboració del seu Secretari d'Estat, en Salvatore, amb qui establirà una relació un pèl ambigua d'ensems respecte i desconfiança. Després de rebre un avís postal sobre l'avinentesa d'una suposada visita d'un tal Raziel, que es presenta a si mateix com a savi i portador d'un missatge en nom del poble jueu, apareix en escena un tercer i ben important element. El pare Martín, d'origen argentí i ascendència jueva (d'una família refufiada a causa de l'Holocaust). Amb el seu ajut intentaran obrir camí a una via diplomàtica que desencalle el conflicte àrab-israelià i evite, doncs, el xoc de civilitzacions tan anunciat. Serà la denominada via Raziel -un dels noms dels àngels enviats per Yahvé a la Terra-. Martín viatjarà ara i ades a Jerusalem, on s'entrevistarà amb els rabins Ariel i Saphir per mirar de desentranyar l'enigma postal del Raziel. Mitjançant tots elsmaterials que arreplega -molts d'ells del Archivo Segreto Vaticano- reconstruirà el fil de les visites de suposats emissaris del poble jueu al Papa al llarg dels temps (Abulàfia el 1285, Reubeni i Molko del 1525 al 1530 a Climent VII, Natan de Gaza a Climent IX el 1668...) mentre pateix, en pròpia carn, les urpes de l'antisemitisme atesos els seus orígens i li arriba la nova de l'atac neonazi al cementiri de Santa Fe on són les tombes dels seus pares.
El teixit que relliga ambdues històries paral·leles és la Profecia jueva que conta com, poc abans de l'Apocalipsi, una sèrie de senyals hi seran presents. Gog i Magog es faran guerra i el Messies tornarà a terra per anar directe al Papa i alliberar definitivament el poble jueu, que, la vespra, haurà passat per un període de persecucions.
Els contextos respectius (segles XIII i XXI) contenen traçes compatibles amb la tesi profètica. Se'ns parla de com Terra Santa ha estat el lloc més calent del globus, de la densitat sacra, de les tres religions monoteistes, que es concentra bullent rere els seus murs (de les lamentacions, la Cúpula de la Roca, el Sant Sepulcre).
També hi ha un treball psicològic dels personatges, que dubten i se senten solitaris i impotents, incòmodes amb el rol que els ha tocat jugar. Abulàfia creu que els seus deixebles l'abandonen i ningú no l'escolta. Nicolau VI s'ha de mostrarr infalible i determinat quan és un niu de dubtes...
Altres passatges del llibre analitzen aspectes molt més secundaris, tractats tangencialment, com ara la diferència d'esperit entre castellans (aspres, violents i místics, en la figura de Moisés de Lleó) i catalans (mediterranis, oberts i mercaders). Parla de la moderació i la tercera via resignada que pren un col·lectiu, com ara els jueus a Roma, d'acceptar la subalternitat a canvi de les engrunes de la supervivència (aplicable a l'actual context desfermat per l'extralimitada aplicació de l'article 155?)...
Al remat Nicolau III no rep Abulàfia sinó que és mort d'una apoplexia a la seua cambra privada de Soriano, enmig d'un calorós estiu. I Abulàfia és, primer, empresonat i, en acabat, alliberat i viatjant pel mar fins anar a petar al seu exili particular i recer final: l'illa de Comino.
Quant al segle XXI Javier Martín, sense saber-ho, esdevé el presumpte Raziel, que no és res més que el pretext per engegar la diplomàcia de la via batejada amb el seu nom.
I el final del llibre és una reflexió al voltant d'aquella pregunta tan tòpica: Qui escriu la història? Els vencedors? En el cas de Nicolau III Dante l'envia al vuitè cercle de l'Infern, i ben Adret deixa Abulàfia a l'alçada de la pols.
Molt ben trobats els recursos estilístics a intercalar versos medievals i mails postmoderns i enllaços-web. Una macedònia que es fa de ben empassar.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
TÍTOL: "La derrota de l'àngel"
AUTOR: Vicenç Villatoro
EXTENSIÓ: 269 pàgines
EDITORIAL: Columna
EDICIÓ: 2004
GUARDONS: XI Premi Carlemany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada