L'home del sac

Tomàs és un agent d'assegurances de Barcelona. Sagarra el seu cap d'arrels espanyoles i tics patrioters. Paula la seua parella. Ambdós es van conéixer a una conferència a l'Ateneu sobre jocs lingüístics. De fet el Tomàs i la Paula -llicenciada en història i amant de l'art grec- col·laboraran en una botiga ambulant de venda de "palíndroms, anagrames, acròstics, xarades, endevinalles, enigmes i altres facècies" que instal.len al passeig de la Rambla. Allí fan i desfan encanteris amb els ulls esbatanats de turistes d'arreu. A casa s'enganxen a una novel·la, un culebrot brasiler amb dues famílies -Caeiro i Reis- a l'estil de Romeubi Julietta, amb amors prohibits, pallisses conjugals, estranys germans bessons i un ric malbaratador que estudia a Londres, metròpoli on faran cap gairebé tots els personatges. La Paula té en la Beatriu la seua millor amiga, fadrina i femenista empedreïda, i gran tertuliana de la sèrie, tant a casa com al gimnàs on coincideixen amb d'altres dones "l'aviram", se n'enfot l'autor amb un to supose que irònic i sense traça de masclisme.

Arriba l'estiu i la Paula es deleix per anar-se'n de viatge. En Tomàs, en canvi, està capficat en deixar córrer el seu lloc de treball, que el distreu del temps i calma necessaris per planificar la seua carrera com a broker, geni de les finances, controlables a base de gràfics i xarters. Primer enveja les baixes d'un company seu i del cunyat. Però just quan tenia decidit de dir-li al cap que plegava aquest li encomana una missió que l'atreu tant que s'hi ficarà de ple i ben a gust en ella. És tracta de viatjar a Grècia: primer Atenes i, més avant, l'illa de Lesbos. Allí haurà de contactar amb una agència de materials antics, Orfeu, el cap de la qual, l'Alexandre Cerc, natural d'Argentona, ha aparegut mort al seu casalot i el cadàver ha desaparegut del tanatori de Mataró. Ara bé per no despertar sospites camuflen la tramesa amb un gals viatge, una mena de tour almogàver quebaplega catalanòfils d'un ample ventall geogràfic. Hi trobem des dels Martínez, andalusos, passant per Lucio, l'argentí, lesbislandeses amb accent occidental verbigràcia del seu mestre valencià -una d'elles d'escot generós-, la família oriental dels Chang, els nòrdics Karlson, el matrimoni franco-armeni del Bouvatier i un simpàtic samoà, entre més. Tots ells a càrrec del guia, el Josep Maria, que acabarà embolicant-se amb una guia local, grega, l'Elena, amb la gelosia indissimulada d'una Paula com més va més allunyada del seu company.

I és que el Tomàs, des que aterra a l'Hèlade que no fa altra cosa que actesviactes i dites estranyes. Parla i posa nom a gossos i gats- onomastiques gens casuals i amb connexions psicològiques- parla com en un embarbussament constant, diu que el persegueixen prostitutes pel carrer, fa comentaris de dubtós humor mentre rebutja de cardar...

La cosa és que, en realitat, el Tomàs ha de dur un paquet que li lliurà a Barcelona, eixoda d'un cotxe polsós i brut, una xicota de molt bon veure, en ple llavat a pressió de l'automòbil. Al remat, el grup turístic, després de dies de passejar-se pel barri de la Plaka, i de desfer-se com un gelat al mercuri calent -40 graus a l'ombra- de la capital de l'antiga Neopàtria catalana, fan cap a Lesbos, on assistixen a l'espectacle que remembra les antigues cerimònies òrgiques debsacrifici de bous i menja de la carn crua. Enmig de l'escenificació el Tomàs s'afegeix al grup de botxins encaputxats i s'endinsa al bosc. Allí descobrirà un ritual pagà en què acaba essent nomenat el nou líder de la comunitat Orfeu.

El llibre comença amb la visita de la Paula al doctor Genís, un psicòleg jubilat a qui li han cedit un despatx a un hospital per tal que puga seguir fent de les seues. Hi recorre als seus serveis, la Paula, perquè el Tomàs ha desaparegut. Només ha deixat una cigarreta i l'equipatge i la novel·la inacabada que estava enllestint a l'habitació que compartien a l'hotel. De la lectura de l'obra -alguns fragments de la qual hi són reproduïts, en cursiva, al llibre, en Genís conclou que Tomàs és una ment brillant que simula patir d'esquizofrènia i en realitat té una doble vida o és un fugitiu de qui-sap-què. De fet els paral·lelismes entre la realitat de la vida i la ficció literària són ben simètrics.

Per fi se'ns esclareix tot plegat amb la trobada entre la Paula i el comissari Armet: el Tim -el nom que feia servir a la vida de veres- en realitat és el Tomàs Cerc, fill i assassí del seu pare col·leccionista. En acabat d'haver comès parricidi, atesos tots els indicis, sembla que se suïcidà a Antissa, al bosc annexe a l'escenari de la presumpta orgia òrgica.

Si en llegir el llibre us sorprèn la repetició literal de paràgrafs sencers és només perquè hom entenga que es tracta de les versions -la del Tomàs literari, la del Tim real o la de la Paula d'uns mateixos fetsvi circumstàncies.

Com bé diu el Màrius Serra en ment del comissari Armet en l'últim alé de la trama: " la literatura és tan inexplicable com la vida."



FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: "L'home del sac"
Autor: Màrius Serra
Extensió: 270 pàgines
Editorial: Bromera. Col·lecció l'Eclèctica, 194
Edició: 2011