Al remat els enamorats decidixen d'escampar el poll de l'illa, trencar palletes amb les hipoteques de la sang i cercar la llibertat a l'albir de la mediterrània. Luigi llança la seua estimada motocicleta Royal Enfield a la mar.
La parella acaba a les Illes Columbretes, i d'ahí desembarca a Borriana gràcies a una família de pescadors valencians. Finalment acaben instal·lant -se al Cabanyal, un poblat marítim ben a la vora d'una ciutat, València, que acabarà per empassar-se'l (la Rita Barberá volia acabar la deglució via prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, una punyalada que hagués mig partit el barri).
Allí s'enriquixen a través del contraban de tabac i aliments. Luigi tan prompte és respectat pels obrers com es deixa estimar per l'elit reaccionària del Cap i Casal.
Aquest nou valencià d'orígens sicilians té dos fills. Luigino i Lorenzo. I, en morir, el primer aposta per fer negoci amb drogues a despit de la prohibició expressa que de tal iniciativa féu son pare en vida. Això du al trencament entre els germans. Lorenzo opta per desentendre's de l'embolic i començar una vida nova, i digna, obrint una pizzeria a la ciutat. Però el seu germà major, esdevingut ja don Gino, no li ho permet. Acaba forçant-lo a abandonar el país i acaba fent cap a Londres. Allí naixerà Loren, o Larry. Aquest naix i és educat en les illes britàniques. Sa mare se'n va a viure a València els últims anys de sa vida. I és quan mor que en Larry fa cap a la ciutat del Túria. Primer, patirà un mal tràngol a l'avió car patix de vertigen crònic i pregon, irracional.
En arribar Larry es troba que es ben rebut per son tio, Gino, i per el seu majordom Cantavieja, un fidel servidor del llinatge d'ençà que don Luigi pagara el tractament mèdic que salvà de la mort sa germana.
Luigino i Carlo, cosins, no manifesten una alegria tan palesa. Ans el contrari. Luigino no vol saber-se'n res. De fet, creu que el destorba dels seus negocis -Larry obri un gabinet d'investigació privat a la ciutat, amb Yoli de secretària -l'escena en què l'enxampa cardant amb un amant no té preu-, i no se'n refia -bé que fa- de les intencions del seu cosí vers sa muller, Violinda, amb qui té una filla menuda, Josepina. Carlo passa de la desconfiança inicial a una profunda amistat amb Larry. Se'n van de marxa a Oliva, a Borriana... i xarren dels seus backgrounds vitals i mancances eròtico-afectives. Llarry té el punt de mira posat en Violinda, però ella, tot i sentir coses, preferix la seguretat del matrimoni i una "família " - de què sovint se sent marginada- abans que aventurar-se a correr l'endola amb el jove detectiu anglès.
Larry coneix a Anna, una dona atractiva amb qui tindrà freqüents encontres sexuals. Fins i tot, aniran a viure junts. Ella n'està enamorada perduda. Ell s'hi troba bé i s'hi acomoda i es deixa voler. No pot oblidar, però, Violinda.
Luigi se n'assabenta de tot plegat mitjançant la seua colla d'espies a sou -que inclou un sicari valencianot de Meliana que es fa anomenar Gianluca Granotanesi (concessió al llevantinisme de l'autor, com quan situa en el dia de l'ascens del Llevant UE a 1a -1963- un esdeveniment clau.
Larry tracta diversos casos de poc de bagatge. Una dona que assegura que el marit és pedòfil i l'enganya quan és ella qui li posa les banyes, un home preocupat pel seu fill ionqui, etcètera.
De cop i volta li arriba un cas especial. Des de la Policia li diuen que vaja a Essaouira, al Marroc, i espie un grup de proxenetes d'adolescents que opera entre Orà, Alacant i València. Larry ho fa -i viu un peculiar romanç amb una jove magrebina probablement escort de luxe- i, en arribar al port del cap i casal, els mafiosos són detinguts. El problema és que el cap de la colla és ni més ni menys que son cosí Luigi. I la família creu que la col.laboracio amb la policia és premeditada i una venjança pel passat entre son pare i Gino. Carlo fins i tot diu de matar-lo en una reunió familiar d'emergència a la biblioteca del palau Forlati -allà on es prenien les grans decisions-. Violinda hi està d'acord i exhibix una violència verbal tan forassenyada com impostada.
Larry, que ja havia estat víctima d'un mig escanyament de coll a mans de Luigi durant un viatge en globus aerostàtic a Xàbia, sap que la seua vida està greument amenaçada. Rep l'ordre de la policia de marcar des d'Alacant a l'estranger, amb destinació final Toronto (el Canadà). Mentre creu que està agafant-li un infart a punt de canó el té Granotanesi a uns pocs centenars de metres. Però és abatut per un policia. Cantavieja havia manat al sicari que liquidés Larry, tal i com Luigi li ho havia exigit des de la presó estant. Ara, com a nou patriarca de la família (don Gino apareix mort en la biblioteca a causa d'una sobredosi d'heroïna, substància a què s'havia fet addicte per suportar l'allinyament i ruptura fraternal amb Lorenzo, una mort que se silencia i bescanvia com si haguera estat un cobriment de cor) decidix que, alhora, farà cas a Luigi però li salvarà el coll a Larry. Granotanesi, doncs, dany col.lateral.
Una de les claus de la història és que Gino no és fill de Luigi sinó d'una mare valenciana morta al parir-lo i un pescador andalús que el mar se'l tragà quan el nadó tenia pocs mesos. Aleshores Àngela, la dona que els havia ajudat a instal·lar-se a València decidix que els Forlati l'adopten. El propi Gino ho descobrí el dia del seu 18é aniversari, quan son "pare" li regalà el 51% de la propietat de l'empresa familiar.
Una història que es fa bona de llegir, tot i les nombroses eixides fora de la normativa de l'estàndard escrit (mitan, aveat, manco...) de l'autor, un ex-blaver convicte però nacionalista -milità a les Joventuts Valencianistes de les acaballes dels anys 90, que foren expulsades d'UV pel seu no espanyolisme.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "El cas Forlati. L'home que volia ser Marlowe"
Autor: Felip Bens
Editorial: Llibres de la Drassana (2015)
Extensió: 269 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada