Vides desafinades

Alícia és una valenciana que exercix com a professora de català al Principat. Gerard treballa per a una empresa de serveis i rep l'ordre de traslladar-se a la seu de València. Ho fa i la seua parella s'empipa cosa de no dir. Guerra freda entre ambdós en la distància.

A la nova empresa Gerard coneix a l'Alberto, el cap -qui abandomarà el vaixell enmig de les primeres escomeses de la crisi de la bombolla- i, sobretot, el Francesc, l'Efabeí, i acaben teixint una vacil.lant però creixent amistat. Abandona el pis del seu cunyat i l'Esther -una tia ben bona- i es lloga un pis al barri del Carme.

El Francesc està enamorat de la Marta, qui, juntament amb la Vicky -pèl-roja pigosa de bon vore i sempre amb la cigarreta als llavis- duen avant un humil segell discogràfic. L'últim èxit que aconseguixen és la descoberta dels RadioFree. Encapçalats pel Rafa (el seny ordenador), amb Manolo a la bateria (una mena de ninfòman de groupies), l'Àlex  (deu anys més jove que Marta, amb qui d'embolicarà) o la nova, eficient i polèmica incorporació del Tino, un músic més experimentat que aplega com a substitut temporal i acaba gairebé arraconant a un altre company.
. Madrid, Barcelona, Santa Pola, Londres... són parades en la primera gira de concerts del grup.

El cas és que la Marta, a resultes del seu sentiment de culpabilitat, li confessa a la seua parella, l'Antoni -professor universitari, un d'aquells personatges que mira el món des de dalt d'un penyal de superioritat- i aquest s'esbrava aventant-li una hòstia amb la mà estesa que la fa caure i sagnar. Des d'aleshores , tot i que retire la denúncia, la Marta haurà de lluitar entre el rol submís del perdó o recomençar una nova vida sense l'Antoni, qui no para d'assetjar-la per mails i fins enviant una emissaria -Marina, companya del departament.

Marta s'instal·larà a casa de Vicky. Sa mare, Victòria, acaba de rebre la mala notícia que té la Sida. La malaltia està prou avançada i, a a sobre, no sap com manegar l'aspecte comunicatiu del tema, de fer saber que una vídua de seixanta anys se n'anava de festa sexual amb boys i prostituts. I més encara en un poble-gran com és la ciutat de Dénia. Fet i fotut acabarà reunint-se al domicili dr sa filla, a València, on coincidirà amb la seua amiga malmesa, la Marta.

Vicky està enmig d'una relació en stand-by. Jordi s'ha quedat com a professor a Barcelona. Ella li demana de tornar al sud i ell va donant-li llargues i dient-li que sí, que potser el curs vinent, doncs va a sol·licitar la comissió de serveis. La realitat, però, és ben crua. Involuntàriament la seua sogra, en una trobada casual, li fa saber que el Jordi té pensat de quedar-se al Principat per molts anys. La cosa, doncs, es refreda més que un gos abandonat a la intempèrie d'una estepa russa en ple hivern. I la Vicky, que treballa en una feina tan odiosa com necessària a una immobiliària, s'embolica una nit amb Francesc. Foten un clau mig clandestí i amb silenciador. I, en acabant, no saben ben bé l'estat de la qüestió. Només que s'agraden i fugen de les complicacions.

Tot plegat un bonic i polièdric panorama amorós-sentimental, emmarcat en l'inici de la crisi econòmica de 2008, amb un fil musical, una paleta de colors més adient en cada cas i que es fa tan de bon llegir que fóra miserable passar-me d'spoiler i fer-vos partíceps del final.

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: "Vides desafinades"
Autor: Xavier Aliaga
Editorial: Edicions 62
Edició: 2011
Guardó: Premi Joanot Martorell 2011
Extensió: 252 pàgines