Dràcula

Jonathan Harker és un jove de viatge professional als Càrpats. Ha de trobar-se amb un comte romanès anomenat Dràcula. De camí al seu castell passa per Bucovina, Bistrit i el coll de Borgo. Se n'adona que la gent local té una mena de por i els jutja com ignorants i supersticiosos. Una vegada al castell -on arriba en un carruatge comandat per un estrany servent del comte, capaç de dominar els llops i que resultà ser el propi comte- fa cap al castell, encimbellat a més de tres-cents metres en el cim d'un turó.

L'encàrrec que té encomanat Harker és d'acabar d'enllestir la paperassa relacionada amb la compra d'uns immobles londinencs que ha fet el noble eslau. Un personatge que disposa d'una biblioteca amb tot de llibres sobre els mes diversos temes i aspectes de la Gran Bretanya. Al cap de pocs dies d'estança al feréstec castell se n'adona que està tancat i no en pot eixir. I comprova com el Comte és capaç de volar, transformar-se en rata penada, que no es refeflexa als espills, que mai no el veu menjar, etcètera. En fi, tot un conjunt de pistes que el duen a concloure que vol acabar amb la seua vida i el menen a deixar per escrit les seues impressions en un diari. De fet, l'obra s'estructura com una cadena contínua les baules de la qual són cartes, telegrames, diaris i memoràndums dels principals personatges.

Després de conèixer tres estranyes dones de blanc fantasmals Jonathan aconsegueix d'escapar d'aquella llòbrega fortalesa i, mig enfollit, acaba en un centre assistencial de monges britàniques, després de ser embarcat en diversos trens i vaixells.

Mina Mirray és la promesa del Jonathan. I té en la Lucy la seua millor amiga. Aquesta, atesa l'enorme bellesa que atresora, rep tred ofertes de sengles pretenents per tal de casar-se. Quincey Morris, un jove, vigorós i emprenedor nord-americà. John Seward, un metge que regenta un sanatori mental. I Arthur Whilmhood, un fadrí benestant que pertany a la noblesa i el pare del qual està ben a la vora del traspàs. Finalment, la Lucy acaba acceptant la proposta del darrer. Abans de poder-la materialitzar, però, sofrirà en pròpia carn la malèfica acció d'en Dràcula. En efecte, les amigues, Lucy i Mina, es troben en un poblet escocés, Whitby, famós pel cementiri que corona un penya-segat. Després de parlar de la mort amb un ancià particular sobre la llegenda d'un foll soterrat i la d'un noi que fou ofegat per la seua pròpia mare, són testimonis de com un vaixell rus atraca en estranyes circumstàncies, enmig d'una ferotge tempesta, a la localitat. Els dies següents la somnàmbulesa de Lucy la farà caminar vers el cementiri de matinada. Just allà s'hi trobarà amb el monstre d'ulls vermells i nas d'àliga, el Dràcula, que beurà a dojo del seu coll, en què deixarà uns petits punts blancs com a senyal.

Davant l'avenç del procés d'empal.lidiment de la Lucy l'Arthur, ja de tornada, contactarà amb el doctor Seward per tal de tractar l'assumpte. I aquest, al seu torn, en requerirà l'ajuda del seu antic mestre i amic holandès, el doctor Van Helsing, qui, ben sovint, quasi a diari, viatjatà des d'Amsterdam per seguir l'evolució de la convalesvent Lucy. De dia bé però en llevar-se de dormir sempre apareixia pàl.lida i sense quasi sang. Un líquid que havia desaoaregut sense deixar cap taca, ni ferida ni res que pogués ser resseguit con un rastre. Només els senyals redons al coll. Així, doncs, s'inicià un cicle de transfusions de sang -de Seward, Van Helsing, Morris i Arthur- per tal de recuperar per a la vida les venes delmades de la malaguanyada Lucy. Tot això mirant d'evitar-li ensurts a la seua mare Mrs Westerna, malalta del cor. Van Helsing ja sospitava que darrere de tot s'amagava l'antic príncep Voivoda, desendent dels huns, qui havia assolat els exèrcits turcs ell sol creuant el Danubi, i vivia com a no-mort de llavors fins la segona meitat del segle XIX, en què s'ambienta la trama. És per això que hi col loca tot de sortilegis per tal de dissuadir el malànima, que entrava de nit com un rat penat batent ses ales contra el vidre de la finestra de l'estança de na Lucy per, tot seguit, vivificar-se a costa de la saba roja d'aquella bella damisel.la, esdevinguda un ninot de drap a les seus urpes. Alls, crucifix, pa sagrat (hòsties), un collar d'alls envoltant-li el coll... tot això i més... la vetla per torns (Seward-Helsing), una guàrdia, pero, infructuosa. Perquè la mare de la Lucy, en entrar a l'habitació no se'n féu cabal de tanta fetor i enretirà els amuleta del cos de sa filla, del llit i tot obrint les finestres deixà via lliure al domini de la fosvor vampírica. Al remat, una nit de mal averany mare i filla reberen la fatídica visita alada. La primera faltà de la impressió. Cobriment de cor. La segona als pocs dies.

Uns xiquets començaren a veure i voler jugar amb "la Dama de blanc", tal i com n'informava la premsa. I tant Helsing com Seward feren el cor fort per presentar-se al panteó de Lucy i obrir-hi el taüt. Buit. I l'endemà al matí ocupat, amb un cos més ple de vida que quan vivia. A resultes de la descoberta la diagnosi que havia esdevingut una no-morta fou indefugible. Després de fer partíceps d'aital desgràcia al Morris i l'Arthur tots quatre tornaren al cementiri per alliberar aquella ànima enclaustrada en la presó dels nosferatus. Li tallaren el cap, li clavaren una estaca al cor i li farciren la boca d'all. El cadàver semblà una olla a pressió del fum que exhalà. Però el rostre de la, ara sí, morta dibuixà un lleu somrís. Per fi podia descansar en pau.

L'amenaça de l'extensió d'una legio de tropes a les ordres del Dràcula, de pobra gent dirigida a pler per quest després que foren atacats per les seues punxegudes dents, féu necessaria la coordinació del grup. Els doctors Van Helsing i Seward, els valents i joves Arthur, ara ja Lord en havent mort son pare- i Morris. I la diligent Mina Harker com a secretària i musa inspiradora del conjunt. Més encara després que Jonathan es trobés amb el mateix Dràcula en persona, amb el seu característic barret arnat i demodé, passejant com si res pels carrers de la capital britànica.

Amb un munt de recerca pel mig, i els suborns pertinents, descobriren els amagatalls on el Comte desava les caixes de fusta que havia anat transportant de Tansilvània a Albió. A Carfax, a Picadilly Corcus, en el cor del bulliciós Londres. Un dels indrets draculians estava just enfront del centre d'internament mental on treballava Seward. I en Renfield, un dels seus pacients, acabà essent un fervent servent del comte sanguinolent. Aquest li proporcionava mosques, amb qui podia atreure aranyes. Se les empassava totes. Les unes i les altres. I després tenia previst de passar a menjar carn humana. Enmig dels sovintejats accessos d'histèria -en un d'ells s'abalançà a sobre del doctor amb intencions homicides- Reinfield confessà que la "sang és vida", amb referència bibliogràfica a les Sagrades Escriptures inclosa. I que amb ella assoliria la immortalitat. Tot amanit amb moments de gran serenor i autocontrol, en què era capaç d'articular discursos erudits amb referències fins filosòfiques. Al remat Reinflied aparegué fet un sac d'ossos torçats, amb la cara ferida, l'esquena desfeta i una pallissa administrada pel Comte com a explicació de la falla. L'home havia intentat atrapar-lo quan entrava a la cel.la en forma de boira. I la resposta no s'havia fet esperar.

Mort Reinfield el grup d'amics es decideix a caçar Dràcula i donar-li mort. D'aquesta manera podrien no solament salvar el món sinó la pròpia ànima de la Mina, qui també havia estat víctima de la set del noble de l'est.

Després d'anar al seu encalç a sa casa de Picadilly i d'una topetada violenta Dràcula fugirà corrents amb unes monedes cap al port per tal de fer cap a Transsilvània en un vaixell amb destinació Varna.
Com que Van Helsing coneixia dr la connexió del malèvol amb Mina hi pràctica la tècnica de la hipnosi en diverses ocasions per tal de conèixer en quina situació es trobava el dolent de cara a anar a per ell. El Comte se m'adonà d'aquest tripijoc i desvià l'embarcació en què viatjava encaixat al seu amagatall de fusta vers Galatz. Les sessions d'hipnosi havien de realitzar-se poc abans de l'eixida del sol. Mina només podia parlar per si mateixa i lliurement en el moment de la posta del sol o de la seua sortida.

Finalment el grup d'amics es dividí. Després de no poder haver-se fet amb el comte en atracar el vaixell Caterina al port. Uns via fluvial perseguint amb llanxa al comte i els gitanos zíngars que el transportaven. Els altres per terra cavalcant sense descans.

Al final, i enmig d'una nevada intensa, els quatre perseguidors pogueren atrapar el carretó on s'hi estava el Dràcula. S'enfrontaren a la colla de calós, obriren la tapa del taüt i Jonathan li clavà l'estaca i separà el cap de la resta del cos just en el moment en què la posta del sol tallava la cinta d'inauguració de la nit. Tot ocorria a les portes del castell solitari del comte, isolat enmig d'uns Carpats gairebé inaccessibles. En el fragor de la baralla Morris fou ferit mortalment pel ganivet d'un dels gitanos, que fugiren esperitats en vore com el seu cap diabólic finia per sempre més. Set anys després Mina i Jonathan tenen un plançó. Arthur i Seward són marits, feliços pares dr família. I tots plegats viatgen a Transsilvània per recórrer i remembrar aquella aventura que, si no fóra per que la visqueren en primera persona, del singular i del plural, no se la creurien ni com un malson.

Es nota que l'obra és del segle XIX: el tractament masclista envers les dones -intentaren apartar Mina de la missió a partir d'un moment donat, la dona desvalguda, l'home fort i protector-. Un "és cosa d'hòmens", vaja, tan fora de lloc avui com reglamentari en aquella època decimonònica. I, d'una altra banda, el paper reservat a la religió, a un Déu de què sempre se'n parla, com més va més.

FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Dràcula"
Autor: Bram Stoker
Any:1897
Editorial: Glauco (1984)
Extensió: 464 pàgines