Tot el que tinc, ho dic al damunt

Sibiu/Hermanstradt. 15-1-1945."Sé que tornaràs". Són les paraules que li adreça la iaia al Leo Ausberg. Acabada la Segona Guerra Mundial els soviètics obliguen les autoritats romaneses a lliurar-los el gruix de la població de la minoria nacional alemanya càrpata transsilvana. La destinació seran els lager, o camps de concentració, en què el nostre protagonista serà sotmès a treballs forçats i una vida duríssima durant cinc anys. Sempre acusat de "feixista" pel pecat d'origen de ser germànic. 

Ja al Lager Leo ens dibuixa el paisatge de caràcters que desplega la humanitat quan se la constreny a conviure amb situacions extremes esdevingudes normalitat aprentment permanent. Tur Prikulitsh és el cap del Lager, assistit per Xitxtvaniònov. Zither-Lommer és un músic jueu que ben prompte serà repatriat a Odessa. Enyeter, el barber oficial del camp. Bea Zakel, l'amant secreta de Tur i privilegiada presa que té passis al basar. Taqui Estaquirot, una pobra indigent mental que no sap ben bé on és llevat d'un moment d'il·luminació. L'advocat Paul Grast li lleva el menjar de la boca a la seua dona, Heidrun Gast, qui mor d'inanició. Poc després comença a eixir amb Linch, una altra dona. 

La Trudi Pelikan és una paisana amb qui es retrobarà ja al Wench, de retorn a casa, envellida i recolzada en un bastó, reencontre silenciós enmig del carrer. 

Després de treballar a pelar patates, a abocar ferro, a transportar materials d'amagat amb Kobelian... Leo acabarà a un soterrani amb Albert Gion on cada jornada laboral, de nit o de dia, és una obra d'art.

L'angel de la fam i el filferro Minkowski són com dos espectres que acompanyen a cada pres. Les festes improvisades a l'entorn del ball de la Paloma, els gossos llebrers i famolencs, el xal que barata per res perquè acaba en mans de Tur, la torre refrigeradora, els barracots i el rellotge de cu-cut, els intercanvis de pa, la llebre blanca que creix a les galtes i anuncia la mort, les cols, patates, bledes bordes,pells de patates, neu de diverses textures i fins i tot sorra com a ingredients d'una dieta de subsistència.  Un petit país en què l'apetit sexual no hi té cabuda perquè els seus habitadors són mers sacs d'ossos esprimatxats. On amb deu rubles t'atipes d'un menjar que acabes vomitant i sant tornem-hi, la carta que informa el Leo que té un "germà substitut", Robert, a qui mai acabarà de voler del tot, la tornada al poble, ja com a ciutadà lliure, per sentir-se un estrany entre uns estranys, en un altre temps família i parents, a qui s'inaginava revisitant en somnis a lloms d'un porc volador. 

El retorn a la doble vida d'homosexual clandestí a l'Erlenpark i les saunes de cignes mentre es casa amb l'Emma. El matrimoni d'onze anys i la fugida a Àustria. "La por no coneix el perdó. No tornaré" per a què no l'enxampen com "el Piano" -nou àlies que té després de ser el Pianista, en el llenguatge encriptat de les trobades sexuals-...

Tot plegat una història commovedora potser un pèl masda densa pel detallisme exagerat -en extensió- de les interioritats de la vida al lager dominat pels natxàlniks russos de cor de llautó. Unes línies basades en l'experiència real d'homes i dones romanesos de parla alemanys deportats a l'est, com ara l'Oskar Pastior, amb qui l'autora hi conversà llargament i en el relat del qual es basà per fonamentar l'entrellat del llibre. 

FITXA BIBLIOGRÀFICA:

Títol: "Tot el que tinc, ho duc al damunt"

Autora: Herta Müller

Editorial: Bromera

Any: 2010

Extensió: 262 pàgines

Guardons: Premi Nobel de Literatura