El pont dels jueus

Besalú, capital de la Garrotxa. Seu comtal. Segle XIV. El vell pont de la vila, construït al segle XI, i desfet per les xacres del temps, ha de tornar a alçar-se ufanos al pas del riu Fluvià.

El comte aconseguix que Joan de Roure, un reconegut draper, li trasllade l'encàrrec a Pere Baró, mestre d'obres de Perpinyà. Aquest hi accedix. Abans de començar, però, li arriba a les mans una documentació crucial. Es tracta d'un llibre que relata les peripècies que envoltaren la construcció del pont original.

Segle XI. Besalú, governada pel comte Bernat II de Tallaferro, ha de patir la dura rivalitat d'altres territoris. Entre més en destaca el del veí comtat d'Empúries, liderat per Hug. A tal efecte decideixen de bastir un pont que siga capaç de completar la seguretat de què els dota el recinte fortificat de la muralla. Bernat ha sentit a parlar de un mestre constructor vidu i retirat de la Llombardia, en Prim. I fins allà que hi va el comte en persona. Poques setmanes després Prim i Ítram, son fill, són a la vila de Besalú, disposats a enllestir l'obra pública.

Tot no seran, però, flors i violes, car diversa gent té en el punt de mira d'evitar les obres amb l'ànim de perjudicar el comte. Fra Florenci, mà dreta de l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes, mira de combatre el projecte arquitectònic d'en Prim en una acalorada conversa a tres amb l'abat.
Damià, l'aiguader, té un compte pendent de quan les tropes comtals confongueren la casa pairal de la seua família amb la d'un belicós bandoler en crida i cerca i l'incendiaren, tot morint sa mare i germana. Des de llavors que li la té jurada, la revenja, al comte Bernat. D'aquest impuls d'ira madurat amb el temps se n'aprofita Florenci, qui està conxorxat amb Hug d'Empúries. Ambdós tenen un pla per afeblir la vila. Un pas previ a l'assalt militar de la localitat.

Però el pla és descobert per fra Agapit, un monjo amatent als baixos instints libidinosos del seu cos. La carn vol carn, que en diria l'Ausiàs March. En un bordell estant, és testimoni de l'abús sofert per la seua estimada Magalí, una dona de companyia del local. Aquesta acaba esventrada per un home d'Hug d'Empúries, que li confessa els plans d'atac immediat a Besalú a la pobra víctima.

Florenci, tot i que monjo catòlic, verament creu en pràctiques paganes, com ara la convocatòria de forces naturals per tal de redirigir-les a pler. Així fa una mena d'encanteri adreçat al déu dels rius, Numen, amb la missió que entorpisca el bastiment del nou pont. I una greu tempesta està a punt d'engegar-ho tot a rodar.
No només això, també els homes d'Hug assalten a mata-degolla la pedrera de Junyà, on tot d'homes  humils i malpagats extreien la pedra, matèria primera i essencial de l'obra pontifícia.
Mentrestant Prim i sobretot Itram van fent-se a la ciutat. El fill coneix un nou amic, Simó, que viu al veí call dels jueus, una mena de vila tancada dintre la vila de Besalú, el barri de Catllar.
És pels seus carrers que coneix, ben agafat de la mà de la bella Jezabel, de qui s'enamorà, la sinagoga, els banys, en fi, el cor del barri jueu besaluenc.
Un bon dia arriba a l'oida del comte la malpensada d'Hug i els seus plans d'atac. I després d'un llarg debat en assemblea es pren la determinació que Itram, acompanyat de Simo, fugen del poble, ja assetjat pels d'Empúries, a través d'una senda secreta usada pels jueus, i facen cap a Girona, on s'està el Papa en un concili amb les seues tropes, per demanar ajuda.
Els joves ho fan. Se'n van i són empaitats per un soldat enemic a qui donen mort. També viuen una aventura singular en una taverna en què tres mals homens miren d'abusar de la fermosa filla de l'hostaler. Aquesta no només ho evita -i enverina el més bravucó dels assetjadors- sinó que s'allita per sorpresa a la pallerissa amb l'Ítram en plena matinada.
Finalment, mentre la ciutat de Besalú és atacada els emissaris s'entrevistaran amb Amat d'Olero, bisbe i emissari del Papa, qui s'ha quedat a Roma per problemes de salut. Li faran saber la situació desesperada de Besalú, i la notícia del complot per matar-lo de què se n'adonaren en sentir la conversa d'aquell trio de desgraciats a l'hostal.
Tot i haver perdut el missatge segellat del comte pel cami, el bisbe s'hi posarà bé i les hosts vaticanes es dirigiran prestes a Besalú. Allí estant li fotran l'estocada final a les forces del d'Empúries. I la vila i el comtat de Besalú quedaran alliberats. I l'Ítram i la Jezabel tindran el Joel. Un fill que simbolitza la convivència de les dos religions jueva i cristiana a la ciutat, ades enterbolides.

Les llegendes de les dones d'aigua de l'Estany de Banyoles, les desventures pel bosc dels Queirons i l'ajut del curandero Tafaig, un home en plena sintonia amb la natura. Les menges jueves cuinades per la mare del Simó que seduixen l'olfacte d'Ítram, el trofeu de justes de cavallers en què el premi consistix a engrossar les files de les tropes comtals besaluenques, en què guanya l'infiltrat Arnau de Ventalló, mentre Simó i Itram s'ho miren arrecerats a la branca d'un pi. El combat a mort entre Marçal Matamala, el dolent (a l'igual que Jeremies, el traïdor entre els hebreus de la vila) i el bo d'en Guillem d'Ortons que impartix justícia al través del tall xiulador de sa espassa... són ingredients que li donen encara més substància en aquesta magnífica ruta en el temps medieval de la Catalunya Vella medieval.

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: "El pont dels jueus"
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna (original 2006; 1a edició 2007)
Extensió: 265 pàgines