Christopher Banks -Puffin per la família - és un xiquet anglès que viu amb els seus pares a la zona de concessió internacional de Shangai a l'època d'entreguerres. Els seus progenitors treballen per una companyia (Butterfield & Swire) que se n'aprofita de l'addicció dels xinesos a l'opi per fer l'agost. Les obres d'art que decoren les estances, la casa mateixa i el jardí que l'envolta, coronat per un petit promontori, àrea de jocs infantils i familiars, és, en realitat, propietat de l'empresa.
Puffin va a l'escola anglesa però es deleix, sobretot, per jugar amb el seu amic i veí predilecte, l'Akira, un noi japonès de fort temperament i forçut.
En ben poc temps desapareixen misteriosament els pares del menut Banks. És llavors quan li pren foc, tot marcant-li-se al fons de l'ànima, la dèria de la recerca. I es passa bona part del temps jugant amb l'Akira a detectius. De fet allò acaba esdevenint vocació professional, seriosa i perllongada.
Abans que l'Akira abandone uns mesos Shangai per estudiar al Japó i retorne i ell mateix, Puffin, haja d'abandonar la Xina per anar a parar a Anglaterra, de la mà del senyor Anderson i el coronel Chamberlain, on refarà sa vida al costat d'una seua tia. Abans de tot això Puffin i Akira viuran l'aventura del Lin Tieng, l'hoste xinès de ca'ls Yamashita, a qui feien una mena de sàdic amputador de mans i a qui li furtaren una ampolla de la seua, secreta i terrorífica habitació. L'Etsuko, germana major de l'Akira, se'n reia de les falses teories conspiranoiques del germà i el seu amic.
A casa els Banks vivia la Li Mei, la minyona. I acostumava a visitar-los un gran amic, el tiet Phillip. Ell i la mare del nostre protagonista formaven part d'una xarxa clandestina de lluita contra el tràfic d'opi. I sovint els pares del Christopher discutien per la contradicció que suposava treballar per un dels principals agents del mercadeig alienador de substàncies.
Desapareguts els pares, el jove orfe, ja com a detectiu, acabaria guanyant fama i tornant a l'Orient Llunyà per tal de traure'n l'entrellat a la carpeta pendent de la desaparició dels seus pares. A Shangai coneixerà dos funcionaris de la corona britànica. En McDonald, de l'exèrcit, i en Grayson, de la batllia -en realitat, però, tot un espia dels serveis secrets-. Allí també es retrobarà amb l'amor de la seua joventut londinenca, la Sarah Hemmings, una xicona que volia, per sobre de tot, ser algú a la vida. I que es casarà amb Cecil Medhurst, un detectiu madur i de fama consolidada. Tanta com l'afeccio per la beguda i el joc. I els deutes irrecuperables.
Mentre la Sarah i el senyor Banks teixeixen un pla per fugir plegats a Macao i d'allí a Hong Kong i Malacca, Christopher rep dades clau per a la recerca dels seus pares -gràcies a l'ex-inspector Kung, una celebritat de la investigació que acabà malvivint en un centre de caritat-. És llavors que es dirigeix a la casa on creu que hi són, encara, segrestats. Primer amb l'ajut d'un xofer xinès jove. Després amb l'assessorament d'un tinent xinès Chow i el capità Ma, més avant en solitari i, per últim, amb l'Akira, a qui retroba a punt de ser víctima d'una execució pública col.lectiva a mans d'un grup de xinesos malcarats. Tot açò ocorre en ple combat entre les tropes xineses i les japoneses, a l'estreta àrea delimitada per dos antics forns, de Ponent i Llevant.
Al remat a qui acaba descobrint el Vhristopher no és als seus pares sinó al tiet Phillip en un despatx. Allí l'home li desvetlla la realitat del que passà dues dècades abans. A sa mare la raptà Wang Ku, un dels senyors feudals de la guerra xinesos. A canvi respectarien la vida del jove Banks i el tràfic d'opi quedaria reduït i a mans del cabdill militat. Aquest enclaustrà en vida a la dona. I n'abusà em tots els possibles sentits. Phillip havia passat a col.laborar amb els comunistes i, en acabat, a trair-los i ajudar els nacionalistes. Quant a son pare els havia abandonat per una amant, l'Elizabeth Cornwallis. I muigue tan sols dos anys després de febra tifoidea.
Christopher havia adoptat una xiqueta òrfena (els seus pares havien mort d'accident), la Jennifer. I, de fet, se sentí molt trist en abandonar-la per tornar a la Xina a la recerca dels seus pares perduts.
Aquesta és, doncs, la història d'una orfes. Des del Christopher fins a Jennifer, passant per la Sarah Hemmings.
És la història, també, del colonialisme tardà a Orient, de la incapacitat de la Societat de Nacions i la civilització occidental, dels patriotismes exacerbats i els supremacismes racials -japonesos vs xinesos, occidentals vs asiàtics-, de l'enfrontament civil xinès entre el Kuomitang i els maoistes, de la Segona Guerra Mundial, del tràfic d'opi, l'amistat i l'amor perdut i retrobats per uns breus instants per acabar-los de deixar anar. La història de l'alta societat de reunions exclusives, la clandestinitat assembleària, la misèria quotidiana vs l'opulència de la zona de concessió internacional -la vella guerra de classes-. És, en fi, l'adelitador relat escrit pel Kazuo Ishiguro, premi Nobel, més que merescut, de Literatura l'any 2017. De lectura altament recomanable.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: Quan érem orfes
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Edicions 62. Col·lecció La Butxaca
Extensió: 447 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada