Si ho necessites mataràs

2039. Un cataclisme, el Gran Canvi, deixa la humanitat a la vora del precipici de l'extinció. A Islàndia, entre Salmondoz i Pýda, unes poques persones previsores han bastit una xarxa de búnquers on arrecerar-se en cas d'apocalipsi. Ryan n'ha estat un dels dissenyadors d'aitals instal·lacions. Ell, junt a trenta-nou refugiats més malviuen subreptíciament i subterrània, durant mesos. La convivència va fent-se més pesada al caliu de les malalties, les quarantenes i tot de problemes que el grup ha d'entomar. L'aparició de faccions i el correlat lògic d'enfrontaments no es fan esperar. Primer li tocà el rebre a Bôrj, presa d'una malaltia infecciosa, en primer terme, i de l'asfíxia que li imposà Qürj. Després fou el torn de Marsâ, aïllada sense a penes queviures ni aigua. Ambdues baixes foren decidides, en el fons, pel factòtum d'aquella petita comunitat, Arnân. Hi sorgí un grup alternatiu, amb el seu propi referent, en Bûrsa. Com que l'ambient es féu irrespitable aquestos darrers decidiren de fer via pel seu compte. Abandonaren el lloc i eixiren a la superfície, a l'aire lliure. Des d'aleshores Bûrsa, Ryan, Irmâ i Kirsten camparen per la rodalia. En una casa conegueren dos germans bessons i, com que la desconfiança pogué més que el principi volterià del "bon sauvage", emmanillaren la parella i els furtaren el cotxe, tot encastant-los a l'equipatge. A causa d'una persecució muigué el xic bessó d'un tret perdut. Sobrevisqué Elaija, la xica. Tot i que responsabilitzava els seus forçats companys de viatge de la mort del germà, i que acaronava, inicialment, cert ànim de revenja, acabà per unir-se a la colla. Després de manta peripècies acabaran vivint en casa els bessons en pla comunitari, allunyats de tot contacte amb la civilització restant i la seua eina de comunicació més potent, la Porta Global (una mena d'Internet)

D'un altre cantó l'any 864 després del Gran Canvi, en una societat durament jerarquitzada, encapçalada per l'inescrutable Gran Corfa Negra, la llibertat, els sentiments, les passions i emocions, en fi, allò que humanitza els homo sàpiens hi és ben desat a un calaix tancat a pany. I forrellat. L'Estat totalitari controla que cap be negre li destarote el corral mitjançant la Bat Bast -policia política- i organitza, fil per randa, fins el més minso matís de la vida diària, pública i privada, dels adés ciutadans, ara reconvertits en "descendents". És de tal manera que els emparella atesos criteris tècnics. I els "cònjugues" cohabiten provisionalment. El temps just per tal que puguen reproduir-se. Els parts són censurats amb una espècie de barrera visual, que tot tapant de cintura en avall, i amb la corresponent dosi anestèsica, evita l'observació, i la percepció participativa, la sensació corporal inclosa, d'un part natural. Per no conèixer, sovint no en saben res dels nadons, els propis progenitors. Uns i altres se separen i se'ls adjudiquen noves parelles, als uns, i nous tutors legals, als altres. Tots sempre temporals. Pura conjuntura.

El vell costum d'adoptar noms de santorals, topònims, bèsties o qualsevol bajanada caçada al vol se substitueix per un mètode alfanumèric despersonalitzador, basat en el gremi a què es pertany (dels metal.lúrgics, posem per cas) i l'ordre del naixement respecte de la resta de la promoció de bebés de l'anyada en qüestió.

Fins i tot l'espai d'oci està estipulat, en duració i continguts, al mil·límetre. Una societat, ras i curt, on pots viure amb un relatiu confort i benestar sempre que et mantingues dins els màrgens d'allò establert i sigues practicant literal dels ensenyaments del llibre sagrat, l'Evantorasharia.

Per JAK 1 i JAK 74, home i dona, però, tot serà diferent. Els assassinaren JAK89, el seu fill assignat. Resultà no apte en l'examen de Preguntes Clau, que als sis anys havien de passar tots ela descendents. Visqueren, doncs, amb JAK 8 com a nou company de domicili. A poc a poc experimentaren el sentiment de l'amor, totalment nou de trinca per ells. I, amb l'ajut de Jacobsen -PIC17-, primer, i Toliman, després, s'armaren de valor per escapar de l'àrea controlada per la Gran Corfa Negra. No fou fàcil, però, car la Bat Bast, els escamots canins dels Akita Inu i les naus no tripulades els seguien sense donar treva. Finalment, després de les baixes de Toliman i l'autoimmolat Jakobsen -que els havia rehumanitzat batejant-los com Leonard i Mary, i estava secretament penjat per ella- feren cap a una zona fora de l'abast de la Gran Corfa Negra. Després d'un parell de trobades desagradables, seguint les indicacions del paper de Jakobsen i d'un vailet de dents negres, travessaren un bosc, trobaren una enorme cúpula, el senyor William Kerouac i l'establiment de l'Esmorzar Negre.

Una obra futurista, millenial i amb influències evidents del món orwellià -1984- en què una de les protagonistes acaba embarassada. En un principi un poc plana la trama va accelerant-se i t'atrapa quasi sense adonar-te'n.

Joan Tur (Piles, 1974) n'és l'autor. Periodista a més de lletraferit actualment col·labora al programa matinal d'À Punt Ràdio, Al Ras. Una ment polifacètica, desficiosa, hiperactiva. De les que promet. Esperem que aquesta, la seua primera novel·la llarga no haja estat precisament això, un bolet, un rovelló aïllat enmig els camps feréstecs de la nostra literatura negra. I que ens reserve el petar d'altres, nous i saborosos esclatasangs d'històries cosides a base de renglons, paràgrafs i capítols.

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: " Si ho necessites mataràs"
Autor: Joan Tur
Editorial: Tivoli
Any: 2017
Extensió: 269 pàgines