Anàlisi del 27-S davant de la manipulació dels mass mèdia estatals

Moltes coses s'han dit arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge i dels seus resultats. Volia contribuir al debat amb la meua pròpia anàlisi:

1-Es deia que a Catalunya moltíssima gent s'abstenia a les autonòmiques i votava a les generals. Doncs bé si la participació al 2010 fou del 59, 95% i el 2012 del 67'56% a les del 2015 s'ha enfilat fins el 77'44%. Això significa que, per fi, hi ha una implicació del conjunt de la societat a les eleccions catalanes (a vore si el poble si que les entengué com a plebiscit?...) L'interés per participar és sempre una bona dada. Són molts els que deien que una tal alta participació perjudicaria els independentistes (Junts pel Sí + CUP) però l'escrutini ho desmentix. La suma de CiU, ERC i CUP el 2012 fou del 47'85% dels vots. El 2015 sumen, sense Unió, un 47'75%. Tenint en compte que Unió ha tret un 2'51 %, i que CiU defensava el pacte fiscal i la consulta però no s'havia declarat -ara CDC sí- independentista, no es pot parlar de davallada en cap sentit. Per tant la "majoria silenciosa" antisobiranista, amb una pujada del 9'9 % en participació, es demostra inexistent. Era un farol.

2-La majoria de mitjans de comunicació diuen que els partidaris de la independència han guanyat en escons (72 sobre 135, això és, majoria absoluta) però no en vots). Sumen al camp del NO a partits que públicament, aquella mateixa nit i hui, han demanat que no se'ls compte en eixe bloc: Catalunya Sí que es Pot i Unió Democràtica. Entre els dos sumen un 11'45%. Serien, doncs, al calaix dels NS/NC. Cal recordar que el candidat de CSQP, Lluís Rabell, votà Sí-Sí a la consulta popular del 9-N sobre la independència. El mateix féu Dolors Camats, segona en el lideratge d'ICV. La cap de llista de CSQP per la circumscripció de Lleida s'ha mostrat, clarament i pública, com a independentista. I al programa electoral parlaven d'obrir un "procés constituent català sense supeditacions a cap altre". Ficar-los al sac del NO sembla agosarat. Unió defensa, com CSQP, la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. I al seu interior hi ha partidaris i detractors de la secessió. Són, ambdues candidatures, per tant, i dit per elles mateixes, neutrals pel que fa a la independència. No s'han mullat perquè són mixtes nacionalment.

3- Qui s'ha posicionat clarament en favor de la independència? Junts pel Sí i les CUP. 47,7% i 1,9 milions de vots. Qui s'ha situat fermament en favor de la unitat d'Espanya? Ciutadans, PSC i PP. Sumats 1'6 milions de vots, un 39'17 %. Per tant 47'7% Sí 39'17% No i 11'45% Neutrals (NS/NC). Si això és una derrota del Sí algú s'ha descomptat.

4- Ciutadans demanava amb 25 escons la dimissió d'Artur Mas (no és sant de la meua devoció) quan Junts pel Sí ha tret 62 escons. I cridaven "Campeones" havent tret un 17'93% del vot per un 39'54 de Junts pel Sí. Un gran ascens (de 9 a 25 diputats) ningú els el pot negar. Però campions??

5- Ciutadans tragué un 17'9% a Catalunya el 27-S. Se'ls ha venut com a triomfadors i acaparem molta quota televisiva. Compromís, al País Valencià, tragué el 18'95% dels vots. Quina és la seua quota de pantalla, a maig i ara? Sensiblement inferior, amb tendència a zero. D'això se'n diu manipulació mediàtica, doble vara de mesurar, llei de l'embut?

6- Miquel Iceta (PSC) ha ballat molt durant la campanya i els socialistes, i els mitjans, conclouen que han salvat els mobles. El PSC té 16 escons i un 12'74%. L'any 2012 20 escons i 14'43% i el 2010 28 escons i el 18'38%. Són dades per a estar satisfets? Evolució positiva? Ans al contrari, van empetitint amb cada escrutini.

7- Pablo Iglesias i Podemos semblava que anaven a menjar-se el món - Catalunya inclosa. Però ICV-EUiA el 2012 tragueren 13 escons. El 2015, sumats a Podemos, 11. Algú n'extrau la lliçó per al debat sobre una possible coalició Compromís-Podem a les generals de desembre? Val més anar en solitari què mal acompanyats? 2 i 2 de vegades fan 3...

8- El PP ha passat de 19 escons i un 12'47% a 11 i un 8'5%. Faran un pensament?

9- L'esquerra independentista (CUP-Crida Constituent) ha passat de 3 escons i un 3'47% a 10 representants i un 8'21 %.

10- Aquells que diuen que CiU i ERC sumen menys junts pel sí al 2015 que per separat el 2012 ( i en són, molts) se n'oblidaven que UDC anava esta convocatòria en solitari. I que l'independentisme no acaba en JxSí. Continua a la CUP que ha tret 7 escons més que els anteriors comicis. I en sectors de CSQP, començant pel seu líder, i UDC.

10- L'SNP aconseguí un referèndum sobre la independència d'Escòcia amb un 44% dels vots. La suma de Junts pel Sí i les CUP frega el 48%.

11- El PQ (Partit Quebecois) aconseguí el primer referèndum d'autodeterminació del Quebec (província francòfona del Canadà) amb un 41% dels vots.

12- La situació catalana és complexa i plural. I el millor camí per tal d'aclarir del tot el panorama és la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència amb tres paperetes: Sí, No i En Blanc. Espanya, en conjunt, serà capaç d'entendre-ho?

Postdata: La imputació definitiva d'Artur Mas, que ha estat cridat a declarar el pròxim quinze d'octubre -quan farà just setanta-cinc anys de la fosca efemèride de l'afusellament de Lluís Companys a Montjuïc, judici mai anul·lat tot i les propostes parlamentàries al respecte- només ajudarà a tensar més la corda. L'escenari de pactes post-electoral duu a una entesa JxSí-CUP, complicada atesa la diferència de criteri sobre la presidència de la Generalitat i el propi Mas. Al remat, una situació més que enverinada. Etarem amatents. Vivim moments, sens dubte, històrics.