Cinc anys després, en vore el seu nom a la faixa cobertora d'un llibre no em vaig estar de prendre'l a l'assalt dels prestatges i devorar-lo amb gran plaer.
Parle de "Se sabrà tot", obra guardonada amb el premi Sant Jordi 2009. La trama, ben estructurada amb capítols àgils, d'extensió mitjana, lleugers per al lector, és dinàmica i t'apressa com el parany a la bestiola indefensa i incauta. La història combina la màfia immobiliària (RavalBaix), amb la corrupció política, la problemàtica relació entre les institucions (l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, en aquest cas) i els mitjans de comunicació (la capacitat d'interferir la teòrica independència de criteri amb subvencions, trucades i/o reunions intimidatòries...). Tot amanit amb les corprenedores experiències d'alguns dels principals personatges ( un accident de trànsit que acaba amb el traspàs d'un xiquet que jugava a l'autobús, una homosexualitat desada al calaix de l'armari que entropessa amb la mort sobtada d'un gigoló rus, un home que es divorcia per ser incapaç d'acarar la responsabilitat d'esdevindre pare, un gran propietari mediàtic depenent i postrat a la cadira de rodes, una intendent dels Mossos que carda ferotgement i esporàdica amb un periodista sospitós de complicitat amb fonamentalistes...) i amb la cirereta del pastís d'un llenguatge clar i directe, farcit de comentaris irònics.
Tot comença amb la carta de comiat del director del diari Crònica -Dani Santana- després que el seu cap d'Informació i societat, David Cid, àlies Senza, haja mort en un accident de trànsit amb la moto. Tot seguit se'ns fa un flashback, esfilagarsant-se amb cada capítol el cabdell narratiu que desemboca i trau l'entrellat del perquè de l'adéu al càrrec.
El diari Crònica pertany al grup Blanco (eufemisme de Planeta, o Godó?) i, essent el tercer en vendes, mira d'enfilar-se al rànquing amb reportatges d'investigació i portades cridaneres. Parla, en concret, d'una trama islamista a Barcelona, que estaria finançada, entre d'altres, per venedors ambulants de llaunes de cervesa. D'això se'n sap valdre l'autor per a fer un retrat del multiètnic barri d'El Raval, amb gran presència d'immigrants, marroquins i pakistanesos, bàsicament. Dos col.lectius que es diuen el nom del porc en la convivència i la lluita diària pel control dels negocis. El rotatiu, doncs, descobrix, finalment, que hi ha una cèl.lula disposada a immolar-se la Festa del Cel, en plenes celebracions de la Mercè, en què volarien pels aires tres autobusos, en comptes d'avions fent giragonses. La descripció dels seus membres l'aprofita Bosch per introduïr-nos a les estratègies que fa servir Al-Qaida per a captar més militants a la seua causa. El Kais i l'Alí són dos germans que, al poc d'arribar des de Síria confiats a un seu oncle pakistanés, l'Ibrahim, perden el seu progenitor. Ensorrats, el parent sap manegar la seua desorientació i mancança de referents per a fer d'ells autèntics mujahidins. Per l'un munta un negoci tapadera (locutori), l'altre l'envia a una benzinera.
El diari està al cas dels seus plans gràcies a la relació d'interés entre el Senza i els tres terroristes. Diners a canvi de dades, d'informació.
Al través del llibre s'albiren els tripijocs obscurs del món de la política (el secret íntim, de sang i prostitució gai, entre el batlle comtal, Negrier, i el conseller d'Interior, Santi Muñoz, les jugades de baixa estofa entre membres d'un mateix partit -l'operació mediàtica contra el candidat opositor, Franquesa, enmig de la campanya electoral per l'alcaldia, l'ira de l'A.B.C, director general del diari, per la publicació de notícies que, en associar el Raval a l'inseguretat i la por, desvaloritzaven el valor del preu del sòl, amb un projecte especulatiu pendent de realitzar en ment...).
Al remat, el Senza escriu en un article històric els plans violents de la cèl.lula ja no dorment sinó desvetllada. I mira de fugir com més ràpidament millor. Fins que en el joc d'avançar vehicles l'un darrere l'altre, fa una mala frenada i acaba xopant de sang l'asfalt. Escriu dues cartes pòstumes. Una d'elles adreçada al fill, queda com una incògnita al no poder obrir-se i ser llegida fins que el xiquet assolisca l'edat adulta. Una sinistra jugada final contra l'ex-parella? És després del soterrar que el Santana plega del diari amb una sentida carta d'acomiadament.
Sexe, terrorisme, corrupció, bambolla immobiliària, periodisme, accidents, morts... aquest llibre és una bona panoràmica de la Barcelona de les acaballes de la primera meitat del segle XXI.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: Se sabrà tot
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Proa (amb la col.laboració d'Òmnium Cultural)
Edició: 2010
Extensió: 302 pàgines
Premis: Sant Jordi 2009 de narrativa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada