L'home que volava en el trapezi

La Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és al bell mig de la nòmina d'escriptores més referenciades de la literatura catalana. No és cap casualitat. De la lectura d'aquesta obra que ara resumesc n'he quedat meravellat. Ha dit, com diria l'Estellés, "la paraula justa en el moment just". Cada frase juga una funció. Res, doncs, no és mesquí, ni cap descripció isarda (Papasseit n'estaria ben content!). Com més la llegia més imatges  m'evocava. De vegades els comentaris sobre la roba, els gestos, l'anatomia, etcètera dels personatges semblen ser-hi per obligació. És un vessant més d'una obra. Un deure per l'autor. En el cas que ens ocupa, però, són deliciosos. No es fan de mal empassar. Ans al contrari, en demanaries més i més. Mai no en tindria prou, d'Isabel-Clara.

Fusta, abusos, negocis editorials on es reflexa el món endogàmic, i sovint clientelar, d'amiguismes, dels lletraferits. Es lloa una novel·la misèrrima d'una ploma ja encimbellada mentre es fan l'orni, fent-li el buit a històries de qualitat d'escriptors encara desconeguts. Do ut des. El segell se n'aprofita de la fama del misser per tal d'obtenir més ressò, i aquest veu surar unes pàgines que, d'altra manera, s'haurien enfonsat, pel seu propi pes, al fons dels abismes -passeu-me el mot, Gossa Sorda!.

Aquesta, fonamentalment, és la història de com dos persones que, en principi, no hi tenen cap relació (l'Iris i el Raül) van a trobar-se casualment. La primera, seguint l'exemple del seu pare, ja traspassat, de qui se n'enyora fins el punt de parar-li la taula a les menges, és restauradora de mobles antics. El segon, estancat en una empresa editorial, intenta salvar dels corcons un moble antic del seu pare.

Abans de l'encontre, que tarda prou ha donar-se (no ocorre ni el primer, ni el segon dia que l'Iris entra a casa el Raül) la Isabel-Clara ens dibuixa els trets elementals del seu passat. Els backgrounds, per dir-ho a l'anglesa manera. D'una banda l'Iris és era una xiqueta un pèl estranya. Vivia amb son pare, un artista del moble, de qui n'estava enamorada fins la medul·la, de tant com l'admirava. Sa mare i la seua germana major, l'Eu, completaven l'estampa d'una família raonablement ben unida. Les coses es van tòrcer amb la mort del pare. La mare trobà un nou company de vida (el Cosme) qui resultà ser, gelós de la carn fresca i jove de l'Iris, un contumaç violador. I un bufat de mena. Abonat al taulell del Sacramento. L'al·lota, ja entotsolada, s'acabà de recloure entre l'ossari del seu propi cos. I l'Eu bastí un pla d'emergència: enviar-la a Barcelona, a ca la tia Francina, amb l'excusa que anava a estudiar i que podria ajudar-la a tenir cura de la seua cosina, l''Eulàlia, malauradament tocada del bolet. Mentre a Bellavista, el poble, l'Eu es casa amb el Salvador, un músic, i hi porta al món una bessonà, a Barcelona l'Iris va sobrevivint i acaba per trobar el seu lloc: encaixa professionalment reanimant mobles de vell. Al seu torn el Raül és un jove esquerp i misantrop. Que li té una secreta tírria a sa mare per la manera com va veure llanguir-se son pare. De la feina a casa, el capcot i el caràcter colgat al subsòl. En tenia, la teoria, que era homosexual. Al cap del carrer del llibre, però, sa mare li confessa, amb el cant de les absoltes retrunyent, que no, que realment ell estava boig per un altra xicona, però que en embarassar-la l'hagué d'abandonar.D'això se'n podria dir ser cornut i pagar el beure?.  Raül té una vida anodina, amb l'excepció dels divendres on queda amb el seu amic Casimir, xerraire impenitent i exconvicte, a qui li té una estranya mescla d'entre compassió, afecte i rebuig. Ambdós van al Trip, el local on treballa la dona del segon, la Fina.

l'Iris i el Raül es coneixen, doncs, i s'agraden, però recelosos del seu espai propi els costa d'adonar-se'n del que senten l'un per l'altre. Són moltes les converses en que parlen d'allò profà i allò diví: sí l'amor existix, o és una construcció conceptual humana per emmascarar el pur instint sexual i reproducor animal. O si encara que existisca dura més enllà dels temps en què la carn se sent assedegada. El Raül vol consumar, físicament, l'entesa afectiva. L'Iiris, però, té hipoteques psicològiques del seu passat d'abusos. Al remat, tots dos superen els seus tabús i problemes. I ella se'n va a viure amb ell. Pel mig hi ha el soterrar del Cosme, amb fibrosi, i, encara abans, la visita a Bellavista, on l'Iris s'hi rabeja, dialècticament, amb el seu antic pare postís, i pervers.

Just en el moment en què tot sembla anar pel fil del sedàs de la felicitat l'Iris decidix d'adquirir una bicicleta i fer-se llargues passejades per la ciutat. Fins que un tràgic accident li arrabassa la vida. Raül enfollix i acaba embarcant-se en un tren cap a Lisboa.

L'obra deu el seu títol al vers, d'una cançó que apareix al film "Iit Happened One Night" (1934) on un home se'n plany que un trapezista de circ li haja pispat la núvia. Endemés hi ha una pel·lícula, del 1935, amb el mateix títol que el llibre.

Llegiu l'home que volava en el trapezi. El devorareu, i salivareu satisfets!

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: "L'home que volava en el trapezi"
Autora: Isabel-Clara Simó
Extensió: 248 pàgines
Editorial: Columna (2002)