Bulevard dels francesos

Ciutat de València. Anys seixanta del segle passat. Per la tramoia de la narració se'ns presenten diversos universos socials que acaben per confluir-hi. D'una banda Josep Baixauli és un jove que perdé a son pare durant la postguerra, quan exerxia de maqui conseqüent. Com ell assumirà el paper de revolucionari agosarat i centrat en l'acció. Imprudent. Viu en companyia de la sa mare i del germà menut, en Robert. I treballa per al taller del Rafael Puig, antic mestre republicà moderat que rebutjà ser restituït a la docència franquista per dignitat i que és la clau de volta moral de tota la història, a més d'un expert en desvetlar consciències a la seua habitació secreta (una biblioteca plena d'exemplars censurats pel règim). La seua vida transcorre pels encontorns del petit poble de Benicorlí. I també del passeig valentí conegut com el bulevard dels francesos, on festejarà amb Adelaida, una mossa morellana i fervent catòlica, minyona del matrimoni benestant dels Pujalte, desproveïda de la intel·ligència i suspicàcia necessàries per entendre els motius que esperonen el seu nòvio al marxisme. D'altra banda hi ha Felo. Un jove afeccionat a la música i atrevit, sense por a res. Treballa de cambrer a una casa de "senyoretes" tot enamorant-se d'una d'elles (Carol, la vedet). Per últim hi ha la Terresa, estudiant de Dret provinent de casa bona que amaga la seua vinculació a la clandestinitat política. Tots tres (Josep, Felo i Teresa) formen part d'una cèl·lula del Partit Comunista a l'interior. Al caliu del seu activisme -en assemblees discretes amb gent tan ortodoxa com el camarada Ambrosio- anirà coent-se una estima compartida.

La cosa començarà a animar-se quan aparega en escena Antonio Maians, àlies el Messié, un lladre professional que, mentre mirava de furtar-li les joies a una rica pubilla assídua al Club de Tennis (Virgínia Lafont) serà testimoni del seu assassinat fortuït a càrrec de la seua parella, Escamilla. Aquest savoir fair, com el seu malnom, els ha aprés durant la seua estada a França, sota la protecció del seu mestre Paul. És llavors quan l'inspector Piñol, cap de la Brigada Criminal, acompanyat de l'agent Leire, intenten traure'n l'aigua clara de tot l'afer. Però xocaran amb Vicente Rodrigo, cap de la Brigada Politicosocial. Els caràcters servicial, ètic-garantista i cristià coherent de l'un i corrupte, torturador i fatxenda de l'altre xocaran de bell antuvi. Més encara quan el segon detinga a Joan Piñol, universitari i valencianista. Tot plegat amanit amb les actuacions de personatges com el Sonat (un ex-boxejador que gaudix colpejant els detinguts), Adrià Soler (periodista que està a la que cau del cas), o el Colorao (un home desfasat que tan promote retalla bous espontàniament com destrossa casernes de la guàrdia civil), Miquel (un varó de mitja edat que es una ombra de si mateix) o Salif (un curiós negre malià amant de la poligàmia i amic dels seus amics) en una obra que mescla temporalitats (la dels anys seixanta, d'un costat, i la d'inicis del segle XXI, de l'altre) i temàtiques (el col·laboracionisme de l'església amb la dictadura a través del pare Francisco, la contradicció entre la creença cristiana sincera i la dictadura que es passa els drets humans per l'arc del triomf en el comissari Piñol,la solidaritat amb els miners asturians represaliats per l'ordre, les dissidències entre reconciliació nacional i ruotura al si dels comunistes, l'especulació urbanística i la bambolla immobiliària en els intents de compra d'una alqueria a Robert, etcètera)

Rafel i Felo intentaran acabar amb la vida del torturador Rodrigo, però la cosa anirà de mal borràs per a ells. I per al propi Rodrigo, curiosament.


FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Bulevard dels Francesos

Autor: Ferran Torrent

Editorial: Columna 2010

Extensió: 404 pàgines