La novel·la s'inscriu en el cicle d'obres torrentianes amb la ciutat de València i rodalies (l'Albufera, el Palmar), a més de Gilet, com a teló de fons.
La trama nuclear ens conta com un periodista prejubilat que manté certa col·laboració amb el seu diari, tot i que exercix de freelance, Marc Sendra, escarba en el fangar de la corrupció de menors i el negoci immobiliari lligat a la venda dels solars del Mestalla.
Amb l'ajut de vells coneguts (Albert el Negociador, el pare Rafel, el Llargo i una extensa nòmina que no cal completar) que actuen com a fonts, auxiliars o, fins i tot escortes (Felipe) aconseguirà trobar el fil que unix dos assumptes ben foscos. D'una banda l'assassinat de Mounir, un emigrant marroquí menor d'edat, el cadàver del qual presumptament apareix en un abocador propietari d'EMTRE, l'empresa municipal de residus, que no reciclava com calia. La notícia és filtrada per Manel Rubio, treballador del lloc, endollat per un regidor conservador, pare de la seua novia. Pel despit que sent quan aquesta talla la relació.
De l'altra la trama urbanística de capital suís que pretén bastir una City multinacional dels negocis al solar del Mestalla. Aquest conglomerat té com a home fort el Lluís Messeguer, polític de la primera plana autonòmica amb lligams pecadors amb la pederàstia via la discoteca Foce.
Discoteques, gimnasos (de Tamarit, una vella glòria local de la boxa), cases d'acollida -del pare Rafel, amb un professor-delinqüent d'art, el mític Regino-, timbes al marge de la llei al local d'el Llargo -amb el seu simpàtic i desinhibit gos, el Manolo-, entre més, són alguns dels hàbitats que ha de freqüentar Marc per traure l'entrellat de la qüestió.
Tot ben amanit amb dinars d'estils, i en emplaçaments, d'allò més variats: des d'un McDonald's que li fa venir basques, a un vegetarià, un japonès o un bar de poble d'El Palmar. És enmig dels diàlegs de sobretaula que els peons de la recerca van avançant terreny.
Cal destacar les trobades amb els seus amics a l'Albufera. El Colorao, els germans Torres (Ferran, escriptor i alter ego; i Josep) i Robert Baixauli. De fet, aquestos personatges, com el d'el Messié, ja apareixien en llibres anteriors, la trama dels quals se sintetitza en pocs paràgrafs ( El bulevard dels francesos -dels anglesos, atesa la referència que s'hi fa al llibre-.
L'amor hi té un espai amb la figura de la Magda, metgessa interina víctima de les retallades però optimista. Tan idealista com son pare, malalt terminal d'enfisema.
Entre cigarrets, whiskeys, paelles i nigiris, amb un toc de noves tecnologies amb el mòbil i Twitter (@ladesolada i @solitud), amb l'amistat que mor amb Albert, el Negociador, el reportatge de recerca que publica el diari i que tan ràpid com li cauen els afalacs després se'l margina, al Marc. Els odis professionals (amb la Jennifer), el debat entre allò ètic i allò estratègic en política (via Valentí Llombart i Alternativa Valencianista, alter ego del BLOC) va desfilant una història entretinguda, i amb tocs de costumisme, realisme social, crítica política a l'esquerra que ven els seus somnis per un plat d'engrunes capitalistes... en fi, el lector/a va assaborint un menú que es fa de bon digerir.
TÍTOL: Un dinar un dia qualsevol
AUTOR: Ferran Torrent
EDITORIAL: Columna. Narrativa La Butxaca.
Extensió: 298 pàgines
Any: 2015
diumenge, 31 de desembre del 2017
dilluns, 3 d’abril del 2017
"Un món feliç" (Brave New World)
Aquesta és la història d'un món que encara està per arribar, un futur que, pels volts dels anys trenta del segle passat, època nafrada pel terrabastall que suposà l'ascens dels feixismes i la consolidació de l'autoritarisme soviètic, imaginà l'Aldous Huxley.
Entremig de descripcions detallistes fins l'extrem (laboratoris productors de milers de bessons idèntics pel mètode Bukanovski, edificis amb desenes de pisos i centenars de prestatges on s'aboquen substàncies -fins l'alcohol- als embrions, els quals són tractats fora del cos humà) se'ns mostra una societat on la pèrdua absoluta de llibertats, i sobretot, de la consciència individual, és el preu que s'ha de pagar per gaudir d'una felicitat permanent, i d'una jovenesa perllongada fins la mort (que aplega al voltant de la seixantena). En cas de preocupació, dubte o indisposició, cal recórrer al soma, un medicament-droga que, sàviament administrat, et fa oblidar les penes, i fins somiar plàcidament com cavalques a lloms de la més refinada psicodèl·lia.
Aquesta societat està fortament estructurada a l'entorn d'una jerarquia indiscutible i indiscutida: els grups humans s'organitzen dividits en castes (em recorda al bell subcontinent indi) des dels privilegiats, els Alfa, fins els gairebé desclassats Èpsilons, passant pels Beta. Cada segment és envaït per hores i més hores d'adoctrinament hipnopèdic (gravacions sonores que s'escolten mentre es dorm) el qual els farà avorrir la llibertat, la literatura, la ciència, en fi, la cultura. Mentre que se'ls condiciona de tal manera que cada grup veu com allò més normal la tasca que li és encomanada. L'uniformitat arriba fins a la manera de vestir: a cada classe li correspon un color diferent (com ara el caqui en el cas dels Beta, tòtils de mena i superficials, com la Fanny).
És en aquest marc que hi destaquen una sèrie de personatges atesa la seua originalitat, doncs se n'ixen d'allò comú, del que d'ells s'espera. Entre aquests hi figuren el Bernard Marx, un Alfa amb fesomia de Delta que viu acomplexat pel seu físic, o el Hemholtz Watson, un Alfa Més, enginyer emocional fart d'escriure vacuïtats i que es planteja de redactar quelcom vertaderament original, mereixedor del nom de literatura. També hi destaquen, pel vessant femení, la Lenina, una infermera Beta que s'enamorarà d'un salvatge vingut de les reserves d'indígenes -humans que no han estat condicionats- previ viatge, amb el Marx, a una d'aquestes àrees, a Llatinoamèrica. Allí coneixerà a Linda, una antiga dona civilitzada que es perdé en una visita anterior al món exòtic, i que té connexions amb el D.I.C (Director del Centre d'Incubació i Condicionament) i el seu fill, en John, el Salvatge. Ambdós seran retornats a la civilització. Linda no podrà adaptar-se al seu vell ambient i morirà entre sobredosis de soma. Mentre John, qui sent una innegable però autoreprimida passió sexual per la Lenina, assistirà impàvid al decés de sa mare enmig d'una rutinària sessió de condicionament de bessons bukanovski. Un incident allí ocorregut menarà el jove, i els seus dos amics -Marx i Helmhotz- al despatx de Mustafà Mond, un alt comandament mundial. Aleshores eixiran a relluir, en una interessant tertúlia improvisada, els fonaments ideològics del nou sistema, fonamentat en les ensenyances del mestre Ford, qui és considerat Déu (supòs que Huxley parlava del Henry Ford, de l'empresa automobilística homòloga). De fet, el llibre és ple d'expressions (Sa Forderia, per Ford!) que palesen aquest tracte de deïtat. Després de la dialèctica a l'entorn de la felicitat, la ciència, la literatura, la religió o la veritat, la màxima autoritat sentenciarà a Marx i Watson a un desterrament a les illes Falkland, en companyia d'altres personalitats al marge del sistema per, diguem-ne, lliurepensadors.
Al seu torn el John camparà lliure per la natura a un poble anomenat Surrey. L'atzar, però, farà que siga descobert, i tot de mitjans de comunicació en faran mofa i befa del seu modus vivendi, que inclou l'automaceració mitjançant un fuet per purgar la trempera que li fa venir la Lenina (Bagassa!, la repudia sempre que la jove se li acosta, sobretot a l'escena final...). Finalment, incomprés i inadaptat, el jove acaba per suïcidar-se.
Aquesta història s'ha ben interpretat com una crítica lacerant a la força que els totalitarismes -ja foren feixistes o marxistes- imposaen sobre les sofertes societats del segle XX.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Un món feliç"
Autor: Aldous Huxley
Any: 1932
Editorial: Proa. "Col·lecció la Butxaca Narrativa". Barcelona (2011)
Extensió: 247 pàgines
Entremig de descripcions detallistes fins l'extrem (laboratoris productors de milers de bessons idèntics pel mètode Bukanovski, edificis amb desenes de pisos i centenars de prestatges on s'aboquen substàncies -fins l'alcohol- als embrions, els quals són tractats fora del cos humà) se'ns mostra una societat on la pèrdua absoluta de llibertats, i sobretot, de la consciència individual, és el preu que s'ha de pagar per gaudir d'una felicitat permanent, i d'una jovenesa perllongada fins la mort (que aplega al voltant de la seixantena). En cas de preocupació, dubte o indisposició, cal recórrer al soma, un medicament-droga que, sàviament administrat, et fa oblidar les penes, i fins somiar plàcidament com cavalques a lloms de la més refinada psicodèl·lia.
Aquesta societat està fortament estructurada a l'entorn d'una jerarquia indiscutible i indiscutida: els grups humans s'organitzen dividits en castes (em recorda al bell subcontinent indi) des dels privilegiats, els Alfa, fins els gairebé desclassats Èpsilons, passant pels Beta. Cada segment és envaït per hores i més hores d'adoctrinament hipnopèdic (gravacions sonores que s'escolten mentre es dorm) el qual els farà avorrir la llibertat, la literatura, la ciència, en fi, la cultura. Mentre que se'ls condiciona de tal manera que cada grup veu com allò més normal la tasca que li és encomanada. L'uniformitat arriba fins a la manera de vestir: a cada classe li correspon un color diferent (com ara el caqui en el cas dels Beta, tòtils de mena i superficials, com la Fanny).
És en aquest marc que hi destaquen una sèrie de personatges atesa la seua originalitat, doncs se n'ixen d'allò comú, del que d'ells s'espera. Entre aquests hi figuren el Bernard Marx, un Alfa amb fesomia de Delta que viu acomplexat pel seu físic, o el Hemholtz Watson, un Alfa Més, enginyer emocional fart d'escriure vacuïtats i que es planteja de redactar quelcom vertaderament original, mereixedor del nom de literatura. També hi destaquen, pel vessant femení, la Lenina, una infermera Beta que s'enamorarà d'un salvatge vingut de les reserves d'indígenes -humans que no han estat condicionats- previ viatge, amb el Marx, a una d'aquestes àrees, a Llatinoamèrica. Allí coneixerà a Linda, una antiga dona civilitzada que es perdé en una visita anterior al món exòtic, i que té connexions amb el D.I.C (Director del Centre d'Incubació i Condicionament) i el seu fill, en John, el Salvatge. Ambdós seran retornats a la civilització. Linda no podrà adaptar-se al seu vell ambient i morirà entre sobredosis de soma. Mentre John, qui sent una innegable però autoreprimida passió sexual per la Lenina, assistirà impàvid al decés de sa mare enmig d'una rutinària sessió de condicionament de bessons bukanovski. Un incident allí ocorregut menarà el jove, i els seus dos amics -Marx i Helmhotz- al despatx de Mustafà Mond, un alt comandament mundial. Aleshores eixiran a relluir, en una interessant tertúlia improvisada, els fonaments ideològics del nou sistema, fonamentat en les ensenyances del mestre Ford, qui és considerat Déu (supòs que Huxley parlava del Henry Ford, de l'empresa automobilística homòloga). De fet, el llibre és ple d'expressions (Sa Forderia, per Ford!) que palesen aquest tracte de deïtat. Després de la dialèctica a l'entorn de la felicitat, la ciència, la literatura, la religió o la veritat, la màxima autoritat sentenciarà a Marx i Watson a un desterrament a les illes Falkland, en companyia d'altres personalitats al marge del sistema per, diguem-ne, lliurepensadors.
Al seu torn el John camparà lliure per la natura a un poble anomenat Surrey. L'atzar, però, farà que siga descobert, i tot de mitjans de comunicació en faran mofa i befa del seu modus vivendi, que inclou l'automaceració mitjançant un fuet per purgar la trempera que li fa venir la Lenina (Bagassa!, la repudia sempre que la jove se li acosta, sobretot a l'escena final...). Finalment, incomprés i inadaptat, el jove acaba per suïcidar-se.
Aquesta història s'ha ben interpretat com una crítica lacerant a la força que els totalitarismes -ja foren feixistes o marxistes- imposaen sobre les sofertes societats del segle XX.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Un món feliç"
Autor: Aldous Huxley
Any: 1932
Editorial: Proa. "Col·lecció la Butxaca Narrativa". Barcelona (2011)
Extensió: 247 pàgines
dimarts, 31 de gener del 2017
El soroll de la resta
Bataller és un publicista, un especialista del màrqueting, creatiu d'eslògans que alienen les ments i fan fins del més ascètic un consumista de ca'l déu. Martín i Alvarado són els seus compintxes en la feixuga tasca diària d'una professió tothora atrafegada, canviant.
El nostre home du a les espatlles un matrimoni tan dilatat com avorrit amb la Cristina (una filla-del-papa que manega turbis negocis immobiliaris) en què la flama de l'amor s'ha esmorteït com un ciri de processó abandonat, desat a un qualsevol calaix d'una casa de poble deshabitada. Temps enllà engendraren el Jesús, un tauró d'advocat que neda a plaer per les aigües rebolicades on els gàngsters de la llei, com ell, fan guanys, a còpia de desfer vides.
Corre l'any 2004 i a Tailàndia Bataller pateix el seu tercer infart. Aquesta vegada el cor ha quedat tan cobert de dubtes existencialistes que se li arrapen a la consciència. Tot esperonat per l'Esperança -la seua metgessa- i la feliç coincidència que aquesta heroïna d'uniforme blanc resulta ser filla d'un seu antic amor de l'època postuniversitària a París -l'Adrienne- decideix de fer cap a la Vall de Gallinera, on hi viu la pretèrita amant. Tot això fingint la seua mort i sense donar cap tipus de senyal de vida a la seua família, diguem-ne, "oficial", que malviu en la incertesa de no saber, de Madrid estant.
Pels revolts de la Marina Alta descobreix tot un ventall de personatges que li dibuixen el paisatge, rural i voluntàriament isolat, de la Gallinera. Allí hi trobem, a més de l'Adrienne, que té un hostal, el Batiste -un foraster que mai s'acaba d'integrar i, de tant en tant, marxa per tornar al cap d'un temps-, la Joana -ambdós acabaran embolicats, tot i l'enorme diferència d'edat-. El pare d'aquesta, l'Evarist, repapieja a cor què vols, mantenint converses amb la seua difunta esposa Irene (en glòria sia!) mentre es passeja per sa casa, en estat de semiruna i que serà reformada. El panorama humà vé a completar-se amb el meteoròleg amateur de capçalera, l'Efe-Punto, el seu amic xarraire, el Cento Sempere, o la gràcil Balbina. Com a complement caní hi trobem la Boira. De tant en tant a Xaló en Pere Yvars feia de mestre de cerimònies d'inoblidables tasts etnològics al seu celler,
En el marc incomparable de la Vall desfilen els cirerers, i les oliveres, així com la polèmica entre els cooperativistes, vinculats als homes de Brussel·les (la PAC de l'UE) i els productors individuals que van per lliure. A més a més de fenòmens com la boira que s'ensenyorix del terme o un altre fosc cavaller, en aquest cas del gremi de les requalificacions, el PAI, acompanyat d'una corrua d'obrers, pèrits i topògrafs, i de carrussels de furgonetes de vells comunitaris -guiris britànics fonamentalment, vaja, que pels francesos l'autor hi té més simpatia-. Fins i tot hi ha espai per a un accident mortal, un pobre xaval que viu en coves i furta a cases i negocis (el de la bossa de Mercadona), i, sobretot, la història d'un reencontre -el de Bataller amb l'Adrienne- que acaba amb una bona nata sobre l'asfalt.
En obrir els ulls el nostre protagonista, venedor d'idees de fum, descobreix com ha estat en coma durant deu dies i res del que creia haver viscut durant més d'un any ha estat real. Ni la sacsejada del tsunami tailandès, ni l'excursió ad aeternum a la Vall de Gallinera, ni tan sols la segona part d'aquell amor a mig fer amb l'Adrienne. Fet i fotut, res de res.
És llavors quan descobreix que per més que durant els seus estudis de periodisme analitzant tones de textos amb l'estructuralisme que obsessionava l'Adrienne com a guia, no ha acabat mai de saber quin era el guió, el paper que la Vida, així, en majúscules, li tenia reservat. I nota com, cessada la fressa, el soroll de la resta, l'humà, com a individu indefens i prescindible, és absorbit pel silenci pertorbador de no saber a què collons hem vingut al camp de l'existència.
Una novel·la molt i molt recomanable. Un cop més en Bodí, com el cotó, no ens enganya.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: El soroll de la resta
Autor: Francesc Bodí
Extensió: 244 pàgines
Editorial: Edicions Bromera. Col·lecció l'Eclèctica, nº 155
Any d'edició: 2008
Guardons: Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià (2007)
El nostre home du a les espatlles un matrimoni tan dilatat com avorrit amb la Cristina (una filla-del-papa que manega turbis negocis immobiliaris) en què la flama de l'amor s'ha esmorteït com un ciri de processó abandonat, desat a un qualsevol calaix d'una casa de poble deshabitada. Temps enllà engendraren el Jesús, un tauró d'advocat que neda a plaer per les aigües rebolicades on els gàngsters de la llei, com ell, fan guanys, a còpia de desfer vides.
Corre l'any 2004 i a Tailàndia Bataller pateix el seu tercer infart. Aquesta vegada el cor ha quedat tan cobert de dubtes existencialistes que se li arrapen a la consciència. Tot esperonat per l'Esperança -la seua metgessa- i la feliç coincidència que aquesta heroïna d'uniforme blanc resulta ser filla d'un seu antic amor de l'època postuniversitària a París -l'Adrienne- decideix de fer cap a la Vall de Gallinera, on hi viu la pretèrita amant. Tot això fingint la seua mort i sense donar cap tipus de senyal de vida a la seua família, diguem-ne, "oficial", que malviu en la incertesa de no saber, de Madrid estant.
Pels revolts de la Marina Alta descobreix tot un ventall de personatges que li dibuixen el paisatge, rural i voluntàriament isolat, de la Gallinera. Allí hi trobem, a més de l'Adrienne, que té un hostal, el Batiste -un foraster que mai s'acaba d'integrar i, de tant en tant, marxa per tornar al cap d'un temps-, la Joana -ambdós acabaran embolicats, tot i l'enorme diferència d'edat-. El pare d'aquesta, l'Evarist, repapieja a cor què vols, mantenint converses amb la seua difunta esposa Irene (en glòria sia!) mentre es passeja per sa casa, en estat de semiruna i que serà reformada. El panorama humà vé a completar-se amb el meteoròleg amateur de capçalera, l'Efe-Punto, el seu amic xarraire, el Cento Sempere, o la gràcil Balbina. Com a complement caní hi trobem la Boira. De tant en tant a Xaló en Pere Yvars feia de mestre de cerimònies d'inoblidables tasts etnològics al seu celler,
En el marc incomparable de la Vall desfilen els cirerers, i les oliveres, així com la polèmica entre els cooperativistes, vinculats als homes de Brussel·les (la PAC de l'UE) i els productors individuals que van per lliure. A més a més de fenòmens com la boira que s'ensenyorix del terme o un altre fosc cavaller, en aquest cas del gremi de les requalificacions, el PAI, acompanyat d'una corrua d'obrers, pèrits i topògrafs, i de carrussels de furgonetes de vells comunitaris -guiris britànics fonamentalment, vaja, que pels francesos l'autor hi té més simpatia-. Fins i tot hi ha espai per a un accident mortal, un pobre xaval que viu en coves i furta a cases i negocis (el de la bossa de Mercadona), i, sobretot, la història d'un reencontre -el de Bataller amb l'Adrienne- que acaba amb una bona nata sobre l'asfalt.
En obrir els ulls el nostre protagonista, venedor d'idees de fum, descobreix com ha estat en coma durant deu dies i res del que creia haver viscut durant més d'un any ha estat real. Ni la sacsejada del tsunami tailandès, ni l'excursió ad aeternum a la Vall de Gallinera, ni tan sols la segona part d'aquell amor a mig fer amb l'Adrienne. Fet i fotut, res de res.
És llavors quan descobreix que per més que durant els seus estudis de periodisme analitzant tones de textos amb l'estructuralisme que obsessionava l'Adrienne com a guia, no ha acabat mai de saber quin era el guió, el paper que la Vida, així, en majúscules, li tenia reservat. I nota com, cessada la fressa, el soroll de la resta, l'humà, com a individu indefens i prescindible, és absorbit pel silenci pertorbador de no saber a què collons hem vingut al camp de l'existència.
Una novel·la molt i molt recomanable. Un cop més en Bodí, com el cotó, no ens enganya.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: El soroll de la resta
Autor: Francesc Bodí
Extensió: 244 pàgines
Editorial: Edicions Bromera. Col·lecció l'Eclèctica, nº 155
Any d'edició: 2008
Guardons: Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià (2007)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)