Alícia és una valenciana que exercix com a professora de català al Principat. Gerard treballa per a una empresa de serveis i rep l'ordre de traslladar-se a la seu de València. Ho fa i la seua parella s'empipa cosa de no dir. Guerra freda entre ambdós en la distància.
A la nova empresa Gerard coneix a l'Alberto, el cap -qui abandomarà el vaixell enmig de les primeres escomeses de la crisi de la bombolla- i, sobretot, el Francesc, l'Efabeí, i acaben teixint una vacil.lant però creixent amistat. Abandona el pis del seu cunyat i l'Esther -una tia ben bona- i es lloga un pis al barri del Carme.
El Francesc està enamorat de la Marta, qui, juntament amb la Vicky -pèl-roja pigosa de bon vore i sempre amb la cigarreta als llavis- duen avant un humil segell discogràfic. L'últim èxit que aconseguixen és la descoberta dels RadioFree. Encapçalats pel Rafa (el seny ordenador), amb Manolo a la bateria (una mena de ninfòman de groupies), l'Àlex (deu anys més jove que Marta, amb qui d'embolicarà) o la nova, eficient i polèmica incorporació del Tino, un músic més experimentat que aplega com a substitut temporal i acaba gairebé arraconant a un altre company.
. Madrid, Barcelona, Santa Pola, Londres... són parades en la primera gira de concerts del grup.
El cas és que la Marta, a resultes del seu sentiment de culpabilitat, li confessa a la seua parella, l'Antoni -professor universitari, un d'aquells personatges que mira el món des de dalt d'un penyal de superioritat- i aquest s'esbrava aventant-li una hòstia amb la mà estesa que la fa caure i sagnar. Des d'aleshores , tot i que retire la denúncia, la Marta haurà de lluitar entre el rol submís del perdó o recomençar una nova vida sense l'Antoni, qui no para d'assetjar-la per mails i fins enviant una emissaria -Marina, companya del departament.
Marta s'instal·larà a casa de Vicky. Sa mare, Victòria, acaba de rebre la mala notícia que té la Sida. La malaltia està prou avançada i, a a sobre, no sap com manegar l'aspecte comunicatiu del tema, de fer saber que una vídua de seixanta anys se n'anava de festa sexual amb boys i prostituts. I més encara en un poble-gran com és la ciutat de Dénia. Fet i fotut acabarà reunint-se al domicili dr sa filla, a València, on coincidirà amb la seua amiga malmesa, la Marta.
Vicky està enmig d'una relació en stand-by. Jordi s'ha quedat com a professor a Barcelona. Ella li demana de tornar al sud i ell va donant-li llargues i dient-li que sí, que potser el curs vinent, doncs va a sol·licitar la comissió de serveis. La realitat, però, és ben crua. Involuntàriament la seua sogra, en una trobada casual, li fa saber que el Jordi té pensat de quedar-se al Principat per molts anys. La cosa, doncs, es refreda més que un gos abandonat a la intempèrie d'una estepa russa en ple hivern. I la Vicky, que treballa en una feina tan odiosa com necessària a una immobiliària, s'embolica una nit amb Francesc. Foten un clau mig clandestí i amb silenciador. I, en acabant, no saben ben bé l'estat de la qüestió. Només que s'agraden i fugen de les complicacions.
Tot plegat un bonic i polièdric panorama amorós-sentimental, emmarcat en l'inici de la crisi econòmica de 2008, amb un fil musical, una paleta de colors més adient en cada cas i que es fa tan de bon llegir que fóra miserable passar-me d'spoiler i fer-vos partíceps del final.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Vides desafinades"
Autor: Xavier Aliaga
Editorial: Edicions 62
Edició: 2011
Guardó: Premi Joanot Martorell 2011
Extensió: 252 pàgines
dissabte, 26 de maig del 2018
dissabte, 19 de maig del 2018
Dràcula
Jonathan Harker és un jove de viatge professional als Càrpats. Ha de trobar-se amb un comte romanès anomenat Dràcula. De camí al seu castell passa per Bucovina, Bistrit i el coll de Borgo. Se n'adona que la gent local té una mena de por i els jutja com ignorants i supersticiosos. Una vegada al castell -on arriba en un carruatge comandat per un estrany servent del comte, capaç de dominar els llops i que resultà ser el propi comte- fa cap al castell, encimbellat a més de tres-cents metres en el cim d'un turó.
L'encàrrec que té encomanat Harker és d'acabar d'enllestir la paperassa relacionada amb la compra d'uns immobles londinencs que ha fet el noble eslau. Un personatge que disposa d'una biblioteca amb tot de llibres sobre els mes diversos temes i aspectes de la Gran Bretanya. Al cap de pocs dies d'estança al feréstec castell se n'adona que està tancat i no en pot eixir. I comprova com el Comte és capaç de volar, transformar-se en rata penada, que no es refeflexa als espills, que mai no el veu menjar, etcètera. En fi, tot un conjunt de pistes que el duen a concloure que vol acabar amb la seua vida i el menen a deixar per escrit les seues impressions en un diari. De fet, l'obra s'estructura com una cadena contínua les baules de la qual són cartes, telegrames, diaris i memoràndums dels principals personatges.
Després de conèixer tres estranyes dones de blanc fantasmals Jonathan aconsegueix d'escapar d'aquella llòbrega fortalesa i, mig enfollit, acaba en un centre assistencial de monges britàniques, després de ser embarcat en diversos trens i vaixells.
Mina Mirray és la promesa del Jonathan. I té en la Lucy la seua millor amiga. Aquesta, atesa l'enorme bellesa que atresora, rep tred ofertes de sengles pretenents per tal de casar-se. Quincey Morris, un jove, vigorós i emprenedor nord-americà. John Seward, un metge que regenta un sanatori mental. I Arthur Whilmhood, un fadrí benestant que pertany a la noblesa i el pare del qual està ben a la vora del traspàs. Finalment, la Lucy acaba acceptant la proposta del darrer. Abans de poder-la materialitzar, però, sofrirà en pròpia carn la malèfica acció d'en Dràcula. En efecte, les amigues, Lucy i Mina, es troben en un poblet escocés, Whitby, famós pel cementiri que corona un penya-segat. Després de parlar de la mort amb un ancià particular sobre la llegenda d'un foll soterrat i la d'un noi que fou ofegat per la seua pròpia mare, són testimonis de com un vaixell rus atraca en estranyes circumstàncies, enmig d'una ferotge tempesta, a la localitat. Els dies següents la somnàmbulesa de Lucy la farà caminar vers el cementiri de matinada. Just allà s'hi trobarà amb el monstre d'ulls vermells i nas d'àliga, el Dràcula, que beurà a dojo del seu coll, en què deixarà uns petits punts blancs com a senyal.
Davant l'avenç del procés d'empal.lidiment de la Lucy l'Arthur, ja de tornada, contactarà amb el doctor Seward per tal de tractar l'assumpte. I aquest, al seu torn, en requerirà l'ajuda del seu antic mestre i amic holandès, el doctor Van Helsing, qui, ben sovint, quasi a diari, viatjatà des d'Amsterdam per seguir l'evolució de la convalesvent Lucy. De dia bé però en llevar-se de dormir sempre apareixia pàl.lida i sense quasi sang. Un líquid que havia desaoaregut sense deixar cap taca, ni ferida ni res que pogués ser resseguit con un rastre. Només els senyals redons al coll. Així, doncs, s'inicià un cicle de transfusions de sang -de Seward, Van Helsing, Morris i Arthur- per tal de recuperar per a la vida les venes delmades de la malaguanyada Lucy. Tot això mirant d'evitar-li ensurts a la seua mare Mrs Westerna, malalta del cor. Van Helsing ja sospitava que darrere de tot s'amagava l'antic príncep Voivoda, desendent dels huns, qui havia assolat els exèrcits turcs ell sol creuant el Danubi, i vivia com a no-mort de llavors fins la segona meitat del segle XIX, en què s'ambienta la trama. És per això que hi col loca tot de sortilegis per tal de dissuadir el malànima, que entrava de nit com un rat penat batent ses ales contra el vidre de la finestra de l'estança de na Lucy per, tot seguit, vivificar-se a costa de la saba roja d'aquella bella damisel.la, esdevinguda un ninot de drap a les seus urpes. Alls, crucifix, pa sagrat (hòsties), un collar d'alls envoltant-li el coll... tot això i més... la vetla per torns (Seward-Helsing), una guàrdia, pero, infructuosa. Perquè la mare de la Lucy, en entrar a l'habitació no se'n féu cabal de tanta fetor i enretirà els amuleta del cos de sa filla, del llit i tot obrint les finestres deixà via lliure al domini de la fosvor vampírica. Al remat, una nit de mal averany mare i filla reberen la fatídica visita alada. La primera faltà de la impressió. Cobriment de cor. La segona als pocs dies.
Uns xiquets començaren a veure i voler jugar amb "la Dama de blanc", tal i com n'informava la premsa. I tant Helsing com Seward feren el cor fort per presentar-se al panteó de Lucy i obrir-hi el taüt. Buit. I l'endemà al matí ocupat, amb un cos més ple de vida que quan vivia. A resultes de la descoberta la diagnosi que havia esdevingut una no-morta fou indefugible. Després de fer partíceps d'aital desgràcia al Morris i l'Arthur tots quatre tornaren al cementiri per alliberar aquella ànima enclaustrada en la presó dels nosferatus. Li tallaren el cap, li clavaren una estaca al cor i li farciren la boca d'all. El cadàver semblà una olla a pressió del fum que exhalà. Però el rostre de la, ara sí, morta dibuixà un lleu somrís. Per fi podia descansar en pau.
L'amenaça de l'extensió d'una legio de tropes a les ordres del Dràcula, de pobra gent dirigida a pler per quest després que foren atacats per les seues punxegudes dents, féu necessaria la coordinació del grup. Els doctors Van Helsing i Seward, els valents i joves Arthur, ara ja Lord en havent mort son pare- i Morris. I la diligent Mina Harker com a secretària i musa inspiradora del conjunt. Més encara després que Jonathan es trobés amb el mateix Dràcula en persona, amb el seu característic barret arnat i demodé, passejant com si res pels carrers de la capital britànica.
Amb un munt de recerca pel mig, i els suborns pertinents, descobriren els amagatalls on el Comte desava les caixes de fusta que havia anat transportant de Tansilvània a Albió. A Carfax, a Picadilly Corcus, en el cor del bulliciós Londres. Un dels indrets draculians estava just enfront del centre d'internament mental on treballava Seward. I en Renfield, un dels seus pacients, acabà essent un fervent servent del comte sanguinolent. Aquest li proporcionava mosques, amb qui podia atreure aranyes. Se les empassava totes. Les unes i les altres. I després tenia previst de passar a menjar carn humana. Enmig dels sovintejats accessos d'histèria -en un d'ells s'abalançà a sobre del doctor amb intencions homicides- Reinfield confessà que la "sang és vida", amb referència bibliogràfica a les Sagrades Escriptures inclosa. I que amb ella assoliria la immortalitat. Tot amanit amb moments de gran serenor i autocontrol, en què era capaç d'articular discursos erudits amb referències fins filosòfiques. Al remat Reinflied aparegué fet un sac d'ossos torçats, amb la cara ferida, l'esquena desfeta i una pallissa administrada pel Comte com a explicació de la falla. L'home havia intentat atrapar-lo quan entrava a la cel.la en forma de boira. I la resposta no s'havia fet esperar.
Mort Reinfield el grup d'amics es decideix a caçar Dràcula i donar-li mort. D'aquesta manera podrien no solament salvar el món sinó la pròpia ànima de la Mina, qui també havia estat víctima de la set del noble de l'est.
Després d'anar al seu encalç a sa casa de Picadilly i d'una topetada violenta Dràcula fugirà corrents amb unes monedes cap al port per tal de fer cap a Transsilvània en un vaixell amb destinació Varna.
Com que Van Helsing coneixia dr la connexió del malèvol amb Mina hi pràctica la tècnica de la hipnosi en diverses ocasions per tal de conèixer en quina situació es trobava el dolent de cara a anar a per ell. El Comte se m'adonà d'aquest tripijoc i desvià l'embarcació en què viatjava encaixat al seu amagatall de fusta vers Galatz. Les sessions d'hipnosi havien de realitzar-se poc abans de l'eixida del sol. Mina només podia parlar per si mateixa i lliurement en el moment de la posta del sol o de la seua sortida.
Finalment el grup d'amics es dividí. Després de no poder haver-se fet amb el comte en atracar el vaixell Caterina al port. Uns via fluvial perseguint amb llanxa al comte i els gitanos zíngars que el transportaven. Els altres per terra cavalcant sense descans.
Al final, i enmig d'una nevada intensa, els quatre perseguidors pogueren atrapar el carretó on s'hi estava el Dràcula. S'enfrontaren a la colla de calós, obriren la tapa del taüt i Jonathan li clavà l'estaca i separà el cap de la resta del cos just en el moment en què la posta del sol tallava la cinta d'inauguració de la nit. Tot ocorria a les portes del castell solitari del comte, isolat enmig d'uns Carpats gairebé inaccessibles. En el fragor de la baralla Morris fou ferit mortalment pel ganivet d'un dels gitanos, que fugiren esperitats en vore com el seu cap diabólic finia per sempre més. Set anys després Mina i Jonathan tenen un plançó. Arthur i Seward són marits, feliços pares dr família. I tots plegats viatgen a Transsilvània per recórrer i remembrar aquella aventura que, si no fóra per que la visqueren en primera persona, del singular i del plural, no se la creurien ni com un malson.
Es nota que l'obra és del segle XIX: el tractament masclista envers les dones -intentaren apartar Mina de la missió a partir d'un moment donat, la dona desvalguda, l'home fort i protector-. Un "és cosa d'hòmens", vaja, tan fora de lloc avui com reglamentari en aquella època decimonònica. I, d'una altra banda, el paper reservat a la religió, a un Déu de què sempre se'n parla, com més va més.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Dràcula"
Autor: Bram Stoker
Any:1897
Editorial: Glauco (1984)
Extensió: 464 pàgines
L'encàrrec que té encomanat Harker és d'acabar d'enllestir la paperassa relacionada amb la compra d'uns immobles londinencs que ha fet el noble eslau. Un personatge que disposa d'una biblioteca amb tot de llibres sobre els mes diversos temes i aspectes de la Gran Bretanya. Al cap de pocs dies d'estança al feréstec castell se n'adona que està tancat i no en pot eixir. I comprova com el Comte és capaç de volar, transformar-se en rata penada, que no es refeflexa als espills, que mai no el veu menjar, etcètera. En fi, tot un conjunt de pistes que el duen a concloure que vol acabar amb la seua vida i el menen a deixar per escrit les seues impressions en un diari. De fet, l'obra s'estructura com una cadena contínua les baules de la qual són cartes, telegrames, diaris i memoràndums dels principals personatges.
Després de conèixer tres estranyes dones de blanc fantasmals Jonathan aconsegueix d'escapar d'aquella llòbrega fortalesa i, mig enfollit, acaba en un centre assistencial de monges britàniques, després de ser embarcat en diversos trens i vaixells.
Mina Mirray és la promesa del Jonathan. I té en la Lucy la seua millor amiga. Aquesta, atesa l'enorme bellesa que atresora, rep tred ofertes de sengles pretenents per tal de casar-se. Quincey Morris, un jove, vigorós i emprenedor nord-americà. John Seward, un metge que regenta un sanatori mental. I Arthur Whilmhood, un fadrí benestant que pertany a la noblesa i el pare del qual està ben a la vora del traspàs. Finalment, la Lucy acaba acceptant la proposta del darrer. Abans de poder-la materialitzar, però, sofrirà en pròpia carn la malèfica acció d'en Dràcula. En efecte, les amigues, Lucy i Mina, es troben en un poblet escocés, Whitby, famós pel cementiri que corona un penya-segat. Després de parlar de la mort amb un ancià particular sobre la llegenda d'un foll soterrat i la d'un noi que fou ofegat per la seua pròpia mare, són testimonis de com un vaixell rus atraca en estranyes circumstàncies, enmig d'una ferotge tempesta, a la localitat. Els dies següents la somnàmbulesa de Lucy la farà caminar vers el cementiri de matinada. Just allà s'hi trobarà amb el monstre d'ulls vermells i nas d'àliga, el Dràcula, que beurà a dojo del seu coll, en què deixarà uns petits punts blancs com a senyal.
Davant l'avenç del procés d'empal.lidiment de la Lucy l'Arthur, ja de tornada, contactarà amb el doctor Seward per tal de tractar l'assumpte. I aquest, al seu torn, en requerirà l'ajuda del seu antic mestre i amic holandès, el doctor Van Helsing, qui, ben sovint, quasi a diari, viatjatà des d'Amsterdam per seguir l'evolució de la convalesvent Lucy. De dia bé però en llevar-se de dormir sempre apareixia pàl.lida i sense quasi sang. Un líquid que havia desaoaregut sense deixar cap taca, ni ferida ni res que pogués ser resseguit con un rastre. Només els senyals redons al coll. Així, doncs, s'inicià un cicle de transfusions de sang -de Seward, Van Helsing, Morris i Arthur- per tal de recuperar per a la vida les venes delmades de la malaguanyada Lucy. Tot això mirant d'evitar-li ensurts a la seua mare Mrs Westerna, malalta del cor. Van Helsing ja sospitava que darrere de tot s'amagava l'antic príncep Voivoda, desendent dels huns, qui havia assolat els exèrcits turcs ell sol creuant el Danubi, i vivia com a no-mort de llavors fins la segona meitat del segle XIX, en què s'ambienta la trama. És per això que hi col loca tot de sortilegis per tal de dissuadir el malànima, que entrava de nit com un rat penat batent ses ales contra el vidre de la finestra de l'estança de na Lucy per, tot seguit, vivificar-se a costa de la saba roja d'aquella bella damisel.la, esdevinguda un ninot de drap a les seus urpes. Alls, crucifix, pa sagrat (hòsties), un collar d'alls envoltant-li el coll... tot això i més... la vetla per torns (Seward-Helsing), una guàrdia, pero, infructuosa. Perquè la mare de la Lucy, en entrar a l'habitació no se'n féu cabal de tanta fetor i enretirà els amuleta del cos de sa filla, del llit i tot obrint les finestres deixà via lliure al domini de la fosvor vampírica. Al remat, una nit de mal averany mare i filla reberen la fatídica visita alada. La primera faltà de la impressió. Cobriment de cor. La segona als pocs dies.
Uns xiquets començaren a veure i voler jugar amb "la Dama de blanc", tal i com n'informava la premsa. I tant Helsing com Seward feren el cor fort per presentar-se al panteó de Lucy i obrir-hi el taüt. Buit. I l'endemà al matí ocupat, amb un cos més ple de vida que quan vivia. A resultes de la descoberta la diagnosi que havia esdevingut una no-morta fou indefugible. Després de fer partíceps d'aital desgràcia al Morris i l'Arthur tots quatre tornaren al cementiri per alliberar aquella ànima enclaustrada en la presó dels nosferatus. Li tallaren el cap, li clavaren una estaca al cor i li farciren la boca d'all. El cadàver semblà una olla a pressió del fum que exhalà. Però el rostre de la, ara sí, morta dibuixà un lleu somrís. Per fi podia descansar en pau.
L'amenaça de l'extensió d'una legio de tropes a les ordres del Dràcula, de pobra gent dirigida a pler per quest després que foren atacats per les seues punxegudes dents, féu necessaria la coordinació del grup. Els doctors Van Helsing i Seward, els valents i joves Arthur, ara ja Lord en havent mort son pare- i Morris. I la diligent Mina Harker com a secretària i musa inspiradora del conjunt. Més encara després que Jonathan es trobés amb el mateix Dràcula en persona, amb el seu característic barret arnat i demodé, passejant com si res pels carrers de la capital britànica.
Amb un munt de recerca pel mig, i els suborns pertinents, descobriren els amagatalls on el Comte desava les caixes de fusta que havia anat transportant de Tansilvània a Albió. A Carfax, a Picadilly Corcus, en el cor del bulliciós Londres. Un dels indrets draculians estava just enfront del centre d'internament mental on treballava Seward. I en Renfield, un dels seus pacients, acabà essent un fervent servent del comte sanguinolent. Aquest li proporcionava mosques, amb qui podia atreure aranyes. Se les empassava totes. Les unes i les altres. I després tenia previst de passar a menjar carn humana. Enmig dels sovintejats accessos d'histèria -en un d'ells s'abalançà a sobre del doctor amb intencions homicides- Reinfield confessà que la "sang és vida", amb referència bibliogràfica a les Sagrades Escriptures inclosa. I que amb ella assoliria la immortalitat. Tot amanit amb moments de gran serenor i autocontrol, en què era capaç d'articular discursos erudits amb referències fins filosòfiques. Al remat Reinflied aparegué fet un sac d'ossos torçats, amb la cara ferida, l'esquena desfeta i una pallissa administrada pel Comte com a explicació de la falla. L'home havia intentat atrapar-lo quan entrava a la cel.la en forma de boira. I la resposta no s'havia fet esperar.
Mort Reinfield el grup d'amics es decideix a caçar Dràcula i donar-li mort. D'aquesta manera podrien no solament salvar el món sinó la pròpia ànima de la Mina, qui també havia estat víctima de la set del noble de l'est.
Després d'anar al seu encalç a sa casa de Picadilly i d'una topetada violenta Dràcula fugirà corrents amb unes monedes cap al port per tal de fer cap a Transsilvània en un vaixell amb destinació Varna.
Com que Van Helsing coneixia dr la connexió del malèvol amb Mina hi pràctica la tècnica de la hipnosi en diverses ocasions per tal de conèixer en quina situació es trobava el dolent de cara a anar a per ell. El Comte se m'adonà d'aquest tripijoc i desvià l'embarcació en què viatjava encaixat al seu amagatall de fusta vers Galatz. Les sessions d'hipnosi havien de realitzar-se poc abans de l'eixida del sol. Mina només podia parlar per si mateixa i lliurement en el moment de la posta del sol o de la seua sortida.
Finalment el grup d'amics es dividí. Després de no poder haver-se fet amb el comte en atracar el vaixell Caterina al port. Uns via fluvial perseguint amb llanxa al comte i els gitanos zíngars que el transportaven. Els altres per terra cavalcant sense descans.
Al final, i enmig d'una nevada intensa, els quatre perseguidors pogueren atrapar el carretó on s'hi estava el Dràcula. S'enfrontaren a la colla de calós, obriren la tapa del taüt i Jonathan li clavà l'estaca i separà el cap de la resta del cos just en el moment en què la posta del sol tallava la cinta d'inauguració de la nit. Tot ocorria a les portes del castell solitari del comte, isolat enmig d'uns Carpats gairebé inaccessibles. En el fragor de la baralla Morris fou ferit mortalment pel ganivet d'un dels gitanos, que fugiren esperitats en vore com el seu cap diabólic finia per sempre més. Set anys després Mina i Jonathan tenen un plançó. Arthur i Seward són marits, feliços pares dr família. I tots plegats viatgen a Transsilvània per recórrer i remembrar aquella aventura que, si no fóra per que la visqueren en primera persona, del singular i del plural, no se la creurien ni com un malson.
Es nota que l'obra és del segle XIX: el tractament masclista envers les dones -intentaren apartar Mina de la missió a partir d'un moment donat, la dona desvalguda, l'home fort i protector-. Un "és cosa d'hòmens", vaja, tan fora de lloc avui com reglamentari en aquella època decimonònica. I, d'una altra banda, el paper reservat a la religió, a un Déu de què sempre se'n parla, com més va més.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "Dràcula"
Autor: Bram Stoker
Any:1897
Editorial: Glauco (1984)
Extensió: 464 pàgines
dissabte, 12 de maig del 2018
Tot el que tinc, ho dic al damunt
Sibiu/Hermanstradt. 15-1-1945."Sé que tornaràs". Són les paraules que li adreça la iaia al Leo Ausberg. Acabada la Segona Guerra Mundial els soviètics obliguen les autoritats romaneses a lliurar-los el gruix de la població de la minoria nacional alemanya càrpata transsilvana. La destinació seran els lager, o camps de concentració, en què el nostre protagonista serà sotmès a treballs forçats i una vida duríssima durant cinc anys. Sempre acusat de "feixista" pel pecat d'origen de ser germànic.
Ja al Lager Leo ens dibuixa el paisatge de caràcters que desplega la humanitat quan se la constreny a conviure amb situacions extremes esdevingudes normalitat aprentment permanent. Tur Prikulitsh és el cap del Lager, assistit per Xitxtvaniònov. Zither-Lommer és un músic jueu que ben prompte serà repatriat a Odessa. Enyeter, el barber oficial del camp. Bea Zakel, l'amant secreta de Tur i privilegiada presa que té passis al basar. Taqui Estaquirot, una pobra indigent mental que no sap ben bé on és llevat d'un moment d'il·luminació. L'advocat Paul Grast li lleva el menjar de la boca a la seua dona, Heidrun Gast, qui mor d'inanició. Poc després comença a eixir amb Linch, una altra dona.
La Trudi Pelikan és una paisana amb qui es retrobarà ja al Wench, de retorn a casa, envellida i recolzada en un bastó, reencontre silenciós enmig del carrer.
Després de treballar a pelar patates, a abocar ferro, a transportar materials d'amagat amb Kobelian... Leo acabarà a un soterrani amb Albert Gion on cada jornada laboral, de nit o de dia, és una obra d'art.
L'angel de la fam i el filferro Minkowski són com dos espectres que acompanyen a cada pres. Les festes improvisades a l'entorn del ball de la Paloma, els gossos llebrers i famolencs, el xal que barata per res perquè acaba en mans de Tur, la torre refrigeradora, els barracots i el rellotge de cu-cut, els intercanvis de pa, la llebre blanca que creix a les galtes i anuncia la mort, les cols, patates, bledes bordes,pells de patates, neu de diverses textures i fins i tot sorra com a ingredients d'una dieta de subsistència. Un petit país en què l'apetit sexual no hi té cabuda perquè els seus habitadors són mers sacs d'ossos esprimatxats. On amb deu rubles t'atipes d'un menjar que acabes vomitant i sant tornem-hi, la carta que informa el Leo que té un "germà substitut", Robert, a qui mai acabarà de voler del tot, la tornada al poble, ja com a ciutadà lliure, per sentir-se un estrany entre uns estranys, en un altre temps família i parents, a qui s'inaginava revisitant en somnis a lloms d'un porc volador.
El retorn a la doble vida d'homosexual clandestí a l'Erlenpark i les saunes de cignes mentre es casa amb l'Emma. El matrimoni d'onze anys i la fugida a Àustria. "La por no coneix el perdó. No tornaré" per a què no l'enxampen com "el Piano" -nou àlies que té després de ser el Pianista, en el llenguatge encriptat de les trobades sexuals-...
Tot plegat una història commovedora potser un pèl masda densa pel detallisme exagerat -en extensió- de les interioritats de la vida al lager dominat pels natxàlniks russos de cor de llautó. Unes línies basades en l'experiència real d'homes i dones romanesos de parla alemanys deportats a l'est, com ara l'Oskar Pastior, amb qui l'autora hi conversà llargament i en el relat del qual es basà per fonamentar l'entrellat del llibre.
FITXA BIBLIOGRÀFICA:
Títol: "Tot el que tinc, ho duc al damunt"
Autora: Herta Müller
Editorial: Bromera
Any: 2010
Extensió: 262 pàgines
Guardons: Premi Nobel de Literatura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)