Besalú, capital de la Garrotxa. Seu comtal. Segle XIV. El vell pont de la vila, construït al segle XI, i desfet per les xacres del temps, ha de tornar a alçar-se ufanos al pas del riu Fluvià.
El comte aconseguix que Joan de Roure, un reconegut draper, li trasllade l'encàrrec a Pere Baró, mestre d'obres de Perpinyà. Aquest hi accedix. Abans de començar, però, li arriba a les mans una documentació crucial. Es tracta d'un llibre que relata les peripècies que envoltaren la construcció del pont original.
Segle XI. Besalú, governada pel comte Bernat II de Tallaferro, ha de patir la dura rivalitat d'altres territoris. Entre més en destaca el del veí comtat d'Empúries, liderat per Hug. A tal efecte decideixen de bastir un pont que siga capaç de completar la seguretat de què els dota el recinte fortificat de la muralla. Bernat ha sentit a parlar de un mestre constructor vidu i retirat de la Llombardia, en Prim. I fins allà que hi va el comte en persona. Poques setmanes després Prim i Ítram, son fill, són a la vila de Besalú, disposats a enllestir l'obra pública.
Tot no seran, però, flors i violes, car diversa gent té en el punt de mira d'evitar les obres amb l'ànim de perjudicar el comte. Fra Florenci, mà dreta de l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes, mira de combatre el projecte arquitectònic d'en Prim en una acalorada conversa a tres amb l'abat.
Damià, l'aiguader, té un compte pendent de quan les tropes comtals confongueren la casa pairal de la seua família amb la d'un belicós bandoler en crida i cerca i l'incendiaren, tot morint sa mare i germana. Des de llavors que li la té jurada, la revenja, al comte Bernat. D'aquest impuls d'ira madurat amb el temps se n'aprofita Florenci, qui està conxorxat amb Hug d'Empúries. Ambdós tenen un pla per afeblir la vila. Un pas previ a l'assalt militar de la localitat.
Però el pla és descobert per fra Agapit, un monjo amatent als baixos instints libidinosos del seu cos. La carn vol carn, que en diria l'Ausiàs March. En un bordell estant, és testimoni de l'abús sofert per la seua estimada Magalí, una dona de companyia del local. Aquesta acaba esventrada per un home d'Hug d'Empúries, que li confessa els plans d'atac immediat a Besalú a la pobra víctima.
Florenci, tot i que monjo catòlic, verament creu en pràctiques paganes, com ara la convocatòria de forces naturals per tal de redirigir-les a pler. Així fa una mena d'encanteri adreçat al déu dels rius, Numen, amb la missió que entorpisca el bastiment del nou pont. I una greu tempesta està a punt d'engegar-ho tot a rodar.
No només això, també els homes d'Hug assalten a mata-degolla la pedrera de Junyà, on tot d'homes humils i malpagats extreien la pedra, matèria primera i essencial de l'obra pontifícia.
Mentrestant Prim i sobretot Itram van fent-se a la ciutat. El fill coneix un nou amic, Simó, que viu al veí call dels jueus, una mena de vila tancada dintre la vila de Besalú, el barri de Catllar.
És pels seus carrers que coneix, ben agafat de la mà de la bella Jezabel, de qui s'enamorà, la sinagoga, els banys, en fi, el cor del barri jueu besaluenc.
Un bon dia arriba a l'oida del comte la malpensada d'Hug i els seus plans d'atac. I després d'un llarg debat en assemblea es pren la determinació que Itram, acompanyat de Simo, fugen del poble, ja assetjat pels d'Empúries, a través d'una senda secreta usada pels jueus, i facen cap a Girona, on s'està el Papa en un concili amb les seues tropes, per demanar ajuda.
Els joves ho fan. Se'n van i són empaitats per un soldat enemic a qui donen mort. També viuen una aventura singular en una taverna en què tres mals homens miren d'abusar de la fermosa filla de l'hostaler. Aquesta no només ho evita -i enverina el més bravucó dels assetjadors- sinó que s'allita per sorpresa a la pallerissa amb l'Ítram en plena matinada.
Finalment, mentre la ciutat de Besalú és atacada els emissaris s'entrevistaran amb Amat d'Olero, bisbe i emissari del Papa, qui s'ha quedat a Roma per problemes de salut. Li faran saber la situació desesperada de Besalú, i la notícia del complot per matar-lo de què se n'adonaren en sentir la conversa d'aquell trio de desgraciats a l'hostal.
Tot i haver perdut el missatge segellat del comte pel cami, el bisbe s'hi posarà bé i les hosts vaticanes es dirigiran prestes a Besalú. Allí estant li fotran l'estocada final a les forces del d'Empúries. I la vila i el comtat de Besalú quedaran alliberats. I l'Ítram i la Jezabel tindran el Joel. Un fill que simbolitza la convivència de les dos religions jueva i cristiana a la ciutat, ades enterbolides.
Les llegendes de les dones d'aigua de l'Estany de Banyoles, les desventures pel bosc dels Queirons i l'ajut del curandero Tafaig, un home en plena sintonia amb la natura. Les menges jueves cuinades per la mare del Simó que seduixen l'olfacte d'Ítram, el trofeu de justes de cavallers en què el premi consistix a engrossar les files de les tropes comtals besaluenques, en què guanya l'infiltrat Arnau de Ventalló, mentre Simó i Itram s'ho miren arrecerats a la branca d'un pi. El combat a mort entre Marçal Matamala, el dolent (a l'igual que Jeremies, el traïdor entre els hebreus de la vila) i el bo d'en Guillem d'Ortons que impartix justícia al través del tall xiulador de sa espassa... són ingredients que li donen encara més substància en aquesta magnífica ruta en el temps medieval de la Catalunya Vella medieval.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: "El pont dels jueus"
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna (original 2006; 1a edició 2007)
Extensió: 265 pàgines
dissabte, 28 d’abril del 2018
dissabte, 21 d’abril del 2018
Individus com nosaltres
2015. Any electoral. La dreta ja no pot evitar veure com els seus draps, bruts de corrupció, es renten de cara al públic. Amb llum i taquígrafs. Com ara el periodista Marc Sendra, autònom freelance que manté una relació d'amor i odi amb el diari per al que treballà durant tants anys. La crisi, però, no fa amics sinó ostatges. Ell i el del seu veterà company, Santi Mayor. Entre més...
En aquest nou lliurament de la crònica històrica novelada de la ciutat de València i rodalies per fascicles que és l'obra del Ferran Torrent se'ns conforma un paisatge plurièdric, entretingut.
Anem a pams. Quant al ventall de personatges ens retrobem amb la banda sinistro-còmica de sempre. El Messié i el Llargo -necessitant-se, apreciant-se i recelant mútuament entre ells- ben a prop del pare Rafel i la seua casa d'acollida.
D'una altra banda Lluís Blanc, l'empresari pederasta i sense escrúpols. Un tauró que vol tot l'oceà per a si mateix i no dubta a eliminar adversaris. Aquest es deixarà assessorar per Albert, el Negociador qui, al seu torn, disposa d'una ajudant misteriosa, i opta per jugar amb diverses baralles, amb els uns i els altres, per tal de traure'n rèdit per tots costats. No se'n eixirà amb la seua, però.
Dos ex policies, Toni Butxana i Tordera, inseparables, s'afigen al grup de sempre. El darrer simula que se'n va del cap per tal de cuadrar informacions que li permeten resoldre l'únic cas que taca la seua impoluta carrera d'investigador: l'atracament del banc Intrans un dia de març de fa molts anys. Sospita de la banda. Però acaben enxanpant-lo, i fent-lo ajornar els seus plans de rehabilitació de l'honor professional, tot esperant una carta de confessió dels fets que, presumptament li trametran els lladres des del seu recer africà quan hagen tocat el dos després de l'últim negoci -sempre en diuen així, l'últim- en què estan immersos.
La cosa és muntar un doble negoci amb els ulls posats en el blanqueig de diners. D'una banda un casino clandestí en un soterrani d'un pub -també seu- al centre de València. De l'altra, a la peculiar i revolucionària ubicació on havien plantejat inicialment d'instal·lar-lo -el carrer Karl Marx del Forn d'Alcedo- bastiran en una nau un gran magatzem de roba i queviures. I comptaran amb l'assessorament i l'associació d'un mafiós xinés malcarat, el Mei. Robert Torres i Salif -aquell senegalés elevat del top manta al somni valencià - s'encarregaran de les obres i els tractes.
Però ambdós negocis necessiten d'un supercisor. Un home que revise els càlculs i ajuste les xifres. Aquest serà el Comptable, un personatge seriós i desorientat com més va més al compàs de les informacions que van descabdellant-se-li a poc a poc.
El pla és crear una fundació pel Pare Rafel. I que Lluís Blanc hi aboque allí els percentatges dels guanys dels seus negocis obscurs amb els suïssos, acordats amb Messié -poli dolent- i el Llargo -poli bo- en compensació per no haver-los donat encara la segona meitat -10 milions d'euros- del preu pactat per no traure a la llum el vídeo que denotava la seua pedofília insadollable.
Enmig de la trama, travessant-la, van apareixent, o reapareixent, nous o vells coneguts de les històries anteriors.
Magda, la companya del Marc, ha hagut de fer cap Alemanya per poder exercir com a metgessa. Cada nit, regularment, fa barret amb el seu nuvi a través de l'Skype mentre a Marc se li fumen, regularment, les sardines que cuina per sopar tot mirant que la boira s'encomane a la pantalla i puga tapar els seus tractes amb els trapelles-canales dels seus amics. Altrament, la Magda s'empiparia cosa de no dir. I el sernonejaria, més encara, sobre la dieta, l'abandó del whisky i el tabac, i l'imminent asalt al cel polític regional de l'esquerra ètica.
Neus Baixauli, antiga col.lega del diari que se n'anà a fer les polítiques amb Alternativa Valenciana. Intentarà temptar a Marc perquè participe del projecte dels seus. Perquè li passe informació sobre la corrupció conservadora, etcètera.
Agustí és un veí major del poble que se viu sol quan encara se sent amb ganes i virilitat per fer coses. Li demana, per favor, al Marc, que li trobe una nova companya de viatge. A ser possible més joveneta que no ell. Aquesta acaba per ser l'Asunción, una de les treballadores de la nau d'Alcedo. La cosa, però, no acabarà ahí. Resulta que és maltractada pel seu home. Un bon dia Marc es posa en contacte amb l'entranyable escorta d'el Llargo, Felipe, i li peguen un bon ensurt i una sobirana pallissa, al terrorista masclista. Des de llavors la dona i el seu xiquet viuen en petit comité amb l'Agustí, més content que un gínjol.
Tot seguit, és arribada l'hora de parlar dels treballadors del casino. Després d'un càsting surrealista els escollits foren:
El Sinatra de Sueca, un maduret de veu acceptable i ampli repertori.
Paco l'Artillero, un altre varó que pentina canes, i a qui una bona figa, o una pastilleta blava -vostès ja m'entenen- el fan trempar el punt just per fer de la seua titola un pal de golf improvisat.
Xavi, el fill de l'incansable i hiperactiu Antonio, tothora arrossegant-se calmosament per la seua cafeteria servint com ha de ser la clientela.
I, per sobre de tots, Marisa, la Gallega. L'últim caprici sentimental del Llargo. De tan enconyat com està no se n'adona que la dona treballà per la màfia russa de Boris. I que a través dels micròfons que ella mateixa ha permès de col.locar, els tenen ben collats. Quan es descobrix l'enganyifa es trau de la màniga una treta més. Diu que tot ho fa perquè li fan xantatge amb el seu germà, Mario, a qui tenen segrestat.
L'operació per alliberar Mario -personatge inventat per Marisa- acaba amb Boris mort i tres seus companys de ràtzies emmanillats. L'execució ha estat obra d'una vella coneguda d'El Llargo i antic amor platònic, Sara. Per encobrir-la a ella i el seu home, el Gitano - que es paio i a qui coneix des de la infantesa- el Llargo s'autoinculpa davant l'inspector Pons (bentornat!) a qui Marc dóna la veu d'alarma després d'acudir al lloc dels fets telefonat pel propi Llargo.
Sara i el Gitano eren dos orfes de qui se n'havia fet càrrec Rafel -sempre protegint els desvalguts i perseguits, començant pel Llargo, Messié i el mític Regino- uns més de la colla de xiquets marginats que aconseguiren motivar i plenar d'autoestima a base de pintures de guerra i amenaces als entrenadors rivals i als àrbitres dels partits de la lligueta de futbol en què participaven. Ara Rafel s'estimava més fer-los jugar al bàsquet. Sara i el Gitano havien participat de l'atracament en plena mascletà de Falles, del banc Intrans -anb capital francès-. I, doncs, el Llargo els en devia una i se sacrificà per ells. Lluny quedava aquell any d'autos en què el Messié forçà Rafel a muntat una comissió fallera com a coartada per amagar la participació de la banda de l'assalt a l'entitat bancària.
A partir d'ahí la banda mira d'ajudar el Llargo a eixir de l'atzucac judicial i ho aconseguix. Ho farà gràcies a Bodórquez, un advocat entrat ja a la huitantena que coneix en Ferran Montesa -director del llençol de diari que és Le Mondé Diplomatiqué en eapanyol- qui, al seu torn és conegut per Ferran Torres, l'alter ego de Torrent.
Bodórquez farà servir les seues influències amb un fiscal Anticorrupció, l'Ismael, amb el pare del qual l'unix una amistat de dècades. Li passarà un pendrive amb proves, documentals i audiovisuals, d'orgies, malversacions, funcionaris que cobren i no treballen... aconseguit de la informant d'Albert el negociador. En una troballa amb ella se l'amenacà de publicar un material en què n'eixia mal parat el seu home, un empresari connectat amb Blanc i el PP. Tot era un farol, com quan, a l'inici de l'aventura, feren creure a Blanc que tenien gravats els encontres amorosos que tenia cada dimecres amb el cap de la policia local al seu xalet. Era, en realitat, la gravació d'un discurs del Borbó. A la vida com en el Pòker, s'ha de saber anar a totes fins i tot quan t'avala el buit de la mentida.
Finalment l'esquerra puja al poder, la corrupció va surant a l'esfera pública i judicial gradualment i El Llargo aconseguix la llibertat condicional.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Titol: "Individus com nosaltres "
Autor: Ferran Torrent
Editorial :Columna (2017)
Extensió: 362 pàgines
En aquest nou lliurament de la crònica històrica novelada de la ciutat de València i rodalies per fascicles que és l'obra del Ferran Torrent se'ns conforma un paisatge plurièdric, entretingut.
Anem a pams. Quant al ventall de personatges ens retrobem amb la banda sinistro-còmica de sempre. El Messié i el Llargo -necessitant-se, apreciant-se i recelant mútuament entre ells- ben a prop del pare Rafel i la seua casa d'acollida.
D'una altra banda Lluís Blanc, l'empresari pederasta i sense escrúpols. Un tauró que vol tot l'oceà per a si mateix i no dubta a eliminar adversaris. Aquest es deixarà assessorar per Albert, el Negociador qui, al seu torn, disposa d'una ajudant misteriosa, i opta per jugar amb diverses baralles, amb els uns i els altres, per tal de traure'n rèdit per tots costats. No se'n eixirà amb la seua, però.
Dos ex policies, Toni Butxana i Tordera, inseparables, s'afigen al grup de sempre. El darrer simula que se'n va del cap per tal de cuadrar informacions que li permeten resoldre l'únic cas que taca la seua impoluta carrera d'investigador: l'atracament del banc Intrans un dia de març de fa molts anys. Sospita de la banda. Però acaben enxanpant-lo, i fent-lo ajornar els seus plans de rehabilitació de l'honor professional, tot esperant una carta de confessió dels fets que, presumptament li trametran els lladres des del seu recer africà quan hagen tocat el dos després de l'últim negoci -sempre en diuen així, l'últim- en què estan immersos.
La cosa és muntar un doble negoci amb els ulls posats en el blanqueig de diners. D'una banda un casino clandestí en un soterrani d'un pub -també seu- al centre de València. De l'altra, a la peculiar i revolucionària ubicació on havien plantejat inicialment d'instal·lar-lo -el carrer Karl Marx del Forn d'Alcedo- bastiran en una nau un gran magatzem de roba i queviures. I comptaran amb l'assessorament i l'associació d'un mafiós xinés malcarat, el Mei. Robert Torres i Salif -aquell senegalés elevat del top manta al somni valencià - s'encarregaran de les obres i els tractes.
Però ambdós negocis necessiten d'un supercisor. Un home que revise els càlculs i ajuste les xifres. Aquest serà el Comptable, un personatge seriós i desorientat com més va més al compàs de les informacions que van descabdellant-se-li a poc a poc.
El pla és crear una fundació pel Pare Rafel. I que Lluís Blanc hi aboque allí els percentatges dels guanys dels seus negocis obscurs amb els suïssos, acordats amb Messié -poli dolent- i el Llargo -poli bo- en compensació per no haver-los donat encara la segona meitat -10 milions d'euros- del preu pactat per no traure a la llum el vídeo que denotava la seua pedofília insadollable.
Enmig de la trama, travessant-la, van apareixent, o reapareixent, nous o vells coneguts de les històries anteriors.
Magda, la companya del Marc, ha hagut de fer cap Alemanya per poder exercir com a metgessa. Cada nit, regularment, fa barret amb el seu nuvi a través de l'Skype mentre a Marc se li fumen, regularment, les sardines que cuina per sopar tot mirant que la boira s'encomane a la pantalla i puga tapar els seus tractes amb els trapelles-canales dels seus amics. Altrament, la Magda s'empiparia cosa de no dir. I el sernonejaria, més encara, sobre la dieta, l'abandó del whisky i el tabac, i l'imminent asalt al cel polític regional de l'esquerra ètica.
Neus Baixauli, antiga col.lega del diari que se n'anà a fer les polítiques amb Alternativa Valenciana. Intentarà temptar a Marc perquè participe del projecte dels seus. Perquè li passe informació sobre la corrupció conservadora, etcètera.
Agustí és un veí major del poble que se viu sol quan encara se sent amb ganes i virilitat per fer coses. Li demana, per favor, al Marc, que li trobe una nova companya de viatge. A ser possible més joveneta que no ell. Aquesta acaba per ser l'Asunción, una de les treballadores de la nau d'Alcedo. La cosa, però, no acabarà ahí. Resulta que és maltractada pel seu home. Un bon dia Marc es posa en contacte amb l'entranyable escorta d'el Llargo, Felipe, i li peguen un bon ensurt i una sobirana pallissa, al terrorista masclista. Des de llavors la dona i el seu xiquet viuen en petit comité amb l'Agustí, més content que un gínjol.
Tot seguit, és arribada l'hora de parlar dels treballadors del casino. Després d'un càsting surrealista els escollits foren:
El Sinatra de Sueca, un maduret de veu acceptable i ampli repertori.
Paco l'Artillero, un altre varó que pentina canes, i a qui una bona figa, o una pastilleta blava -vostès ja m'entenen- el fan trempar el punt just per fer de la seua titola un pal de golf improvisat.
Xavi, el fill de l'incansable i hiperactiu Antonio, tothora arrossegant-se calmosament per la seua cafeteria servint com ha de ser la clientela.
I, per sobre de tots, Marisa, la Gallega. L'últim caprici sentimental del Llargo. De tan enconyat com està no se n'adona que la dona treballà per la màfia russa de Boris. I que a través dels micròfons que ella mateixa ha permès de col.locar, els tenen ben collats. Quan es descobrix l'enganyifa es trau de la màniga una treta més. Diu que tot ho fa perquè li fan xantatge amb el seu germà, Mario, a qui tenen segrestat.
L'operació per alliberar Mario -personatge inventat per Marisa- acaba amb Boris mort i tres seus companys de ràtzies emmanillats. L'execució ha estat obra d'una vella coneguda d'El Llargo i antic amor platònic, Sara. Per encobrir-la a ella i el seu home, el Gitano - que es paio i a qui coneix des de la infantesa- el Llargo s'autoinculpa davant l'inspector Pons (bentornat!) a qui Marc dóna la veu d'alarma després d'acudir al lloc dels fets telefonat pel propi Llargo.
Sara i el Gitano eren dos orfes de qui se n'havia fet càrrec Rafel -sempre protegint els desvalguts i perseguits, començant pel Llargo, Messié i el mític Regino- uns més de la colla de xiquets marginats que aconseguiren motivar i plenar d'autoestima a base de pintures de guerra i amenaces als entrenadors rivals i als àrbitres dels partits de la lligueta de futbol en què participaven. Ara Rafel s'estimava més fer-los jugar al bàsquet. Sara i el Gitano havien participat de l'atracament en plena mascletà de Falles, del banc Intrans -anb capital francès-. I, doncs, el Llargo els en devia una i se sacrificà per ells. Lluny quedava aquell any d'autos en què el Messié forçà Rafel a muntat una comissió fallera com a coartada per amagar la participació de la banda de l'assalt a l'entitat bancària.
A partir d'ahí la banda mira d'ajudar el Llargo a eixir de l'atzucac judicial i ho aconseguix. Ho farà gràcies a Bodórquez, un advocat entrat ja a la huitantena que coneix en Ferran Montesa -director del llençol de diari que és Le Mondé Diplomatiqué en eapanyol- qui, al seu torn és conegut per Ferran Torres, l'alter ego de Torrent.
Bodórquez farà servir les seues influències amb un fiscal Anticorrupció, l'Ismael, amb el pare del qual l'unix una amistat de dècades. Li passarà un pendrive amb proves, documentals i audiovisuals, d'orgies, malversacions, funcionaris que cobren i no treballen... aconseguit de la informant d'Albert el negociador. En una troballa amb ella se l'amenacà de publicar un material en què n'eixia mal parat el seu home, un empresari connectat amb Blanc i el PP. Tot era un farol, com quan, a l'inici de l'aventura, feren creure a Blanc que tenien gravats els encontres amorosos que tenia cada dimecres amb el cap de la policia local al seu xalet. Era, en realitat, la gravació d'un discurs del Borbó. A la vida com en el Pòker, s'ha de saber anar a totes fins i tot quan t'avala el buit de la mentida.
Finalment l'esquerra puja al poder, la corrupció va surant a l'esfera pública i judicial gradualment i El Llargo aconseguix la llibertat condicional.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Titol: "Individus com nosaltres "
Autor: Ferran Torrent
Editorial :Columna (2017)
Extensió: 362 pàgines
dijous, 12 d’abril del 2018
Si ho necessites mataràs
2039. Un cataclisme, el Gran Canvi, deixa la humanitat a la vora del precipici de l'extinció. A Islàndia, entre Salmondoz i Pýda, unes poques persones previsores han bastit una xarxa de búnquers on arrecerar-se en cas d'apocalipsi. Ryan n'ha estat un dels dissenyadors d'aitals instal·lacions. Ell, junt a trenta-nou refugiats més malviuen subreptíciament i subterrània, durant mesos. La convivència va fent-se més pesada al caliu de les malalties, les quarantenes i tot de problemes que el grup ha d'entomar. L'aparició de faccions i el correlat lògic d'enfrontaments no es fan esperar. Primer li tocà el rebre a Bôrj, presa d'una malaltia infecciosa, en primer terme, i de l'asfíxia que li imposà Qürj. Després fou el torn de Marsâ, aïllada sense a penes queviures ni aigua. Ambdues baixes foren decidides, en el fons, pel factòtum d'aquella petita comunitat, Arnân. Hi sorgí un grup alternatiu, amb el seu propi referent, en Bûrsa. Com que l'ambient es féu irrespitable aquestos darrers decidiren de fer via pel seu compte. Abandonaren el lloc i eixiren a la superfície, a l'aire lliure. Des d'aleshores Bûrsa, Ryan, Irmâ i Kirsten camparen per la rodalia. En una casa conegueren dos germans bessons i, com que la desconfiança pogué més que el principi volterià del "bon sauvage", emmanillaren la parella i els furtaren el cotxe, tot encastant-los a l'equipatge. A causa d'una persecució muigué el xic bessó d'un tret perdut. Sobrevisqué Elaija, la xica. Tot i que responsabilitzava els seus forçats companys de viatge de la mort del germà, i que acaronava, inicialment, cert ànim de revenja, acabà per unir-se a la colla. Després de manta peripècies acabaran vivint en casa els bessons en pla comunitari, allunyats de tot contacte amb la civilització restant i la seua eina de comunicació més potent, la Porta Global (una mena d'Internet)
D'un altre cantó l'any 864 després del Gran Canvi, en una societat durament jerarquitzada, encapçalada per l'inescrutable Gran Corfa Negra, la llibertat, els sentiments, les passions i emocions, en fi, allò que humanitza els homo sàpiens hi és ben desat a un calaix tancat a pany. I forrellat. L'Estat totalitari controla que cap be negre li destarote el corral mitjançant la Bat Bast -policia política- i organitza, fil per randa, fins el més minso matís de la vida diària, pública i privada, dels adés ciutadans, ara reconvertits en "descendents". És de tal manera que els emparella atesos criteris tècnics. I els "cònjugues" cohabiten provisionalment. El temps just per tal que puguen reproduir-se. Els parts són censurats amb una espècie de barrera visual, que tot tapant de cintura en avall, i amb la corresponent dosi anestèsica, evita l'observació, i la percepció participativa, la sensació corporal inclosa, d'un part natural. Per no conèixer, sovint no en saben res dels nadons, els propis progenitors. Uns i altres se separen i se'ls adjudiquen noves parelles, als uns, i nous tutors legals, als altres. Tots sempre temporals. Pura conjuntura.
El vell costum d'adoptar noms de santorals, topònims, bèsties o qualsevol bajanada caçada al vol se substitueix per un mètode alfanumèric despersonalitzador, basat en el gremi a què es pertany (dels metal.lúrgics, posem per cas) i l'ordre del naixement respecte de la resta de la promoció de bebés de l'anyada en qüestió.
Fins i tot l'espai d'oci està estipulat, en duració i continguts, al mil·límetre. Una societat, ras i curt, on pots viure amb un relatiu confort i benestar sempre que et mantingues dins els màrgens d'allò establert i sigues practicant literal dels ensenyaments del llibre sagrat, l'Evantorasharia.
Per JAK 1 i JAK 74, home i dona, però, tot serà diferent. Els assassinaren JAK89, el seu fill assignat. Resultà no apte en l'examen de Preguntes Clau, que als sis anys havien de passar tots ela descendents. Visqueren, doncs, amb JAK 8 com a nou company de domicili. A poc a poc experimentaren el sentiment de l'amor, totalment nou de trinca per ells. I, amb l'ajut de Jacobsen -PIC17-, primer, i Toliman, després, s'armaren de valor per escapar de l'àrea controlada per la Gran Corfa Negra. No fou fàcil, però, car la Bat Bast, els escamots canins dels Akita Inu i les naus no tripulades els seguien sense donar treva. Finalment, després de les baixes de Toliman i l'autoimmolat Jakobsen -que els havia rehumanitzat batejant-los com Leonard i Mary, i estava secretament penjat per ella- feren cap a una zona fora de l'abast de la Gran Corfa Negra. Després d'un parell de trobades desagradables, seguint les indicacions del paper de Jakobsen i d'un vailet de dents negres, travessaren un bosc, trobaren una enorme cúpula, el senyor William Kerouac i l'establiment de l'Esmorzar Negre.
Una obra futurista, millenial i amb influències evidents del món orwellià -1984- en què una de les protagonistes acaba embarassada. En un principi un poc plana la trama va accelerant-se i t'atrapa quasi sense adonar-te'n.
Joan Tur (Piles, 1974) n'és l'autor. Periodista a més de lletraferit actualment col·labora al programa matinal d'À Punt Ràdio, Al Ras. Una ment polifacètica, desficiosa, hiperactiva. De les que promet. Esperem que aquesta, la seua primera novel·la llarga no haja estat precisament això, un bolet, un rovelló aïllat enmig els camps feréstecs de la nostra literatura negra. I que ens reserve el petar d'altres, nous i saborosos esclatasangs d'històries cosides a base de renglons, paràgrafs i capítols.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: " Si ho necessites mataràs"
Autor: Joan Tur
Editorial: Tivoli
Any: 2017
Extensió: 269 pàgines
D'un altre cantó l'any 864 després del Gran Canvi, en una societat durament jerarquitzada, encapçalada per l'inescrutable Gran Corfa Negra, la llibertat, els sentiments, les passions i emocions, en fi, allò que humanitza els homo sàpiens hi és ben desat a un calaix tancat a pany. I forrellat. L'Estat totalitari controla que cap be negre li destarote el corral mitjançant la Bat Bast -policia política- i organitza, fil per randa, fins el més minso matís de la vida diària, pública i privada, dels adés ciutadans, ara reconvertits en "descendents". És de tal manera que els emparella atesos criteris tècnics. I els "cònjugues" cohabiten provisionalment. El temps just per tal que puguen reproduir-se. Els parts són censurats amb una espècie de barrera visual, que tot tapant de cintura en avall, i amb la corresponent dosi anestèsica, evita l'observació, i la percepció participativa, la sensació corporal inclosa, d'un part natural. Per no conèixer, sovint no en saben res dels nadons, els propis progenitors. Uns i altres se separen i se'ls adjudiquen noves parelles, als uns, i nous tutors legals, als altres. Tots sempre temporals. Pura conjuntura.
El vell costum d'adoptar noms de santorals, topònims, bèsties o qualsevol bajanada caçada al vol se substitueix per un mètode alfanumèric despersonalitzador, basat en el gremi a què es pertany (dels metal.lúrgics, posem per cas) i l'ordre del naixement respecte de la resta de la promoció de bebés de l'anyada en qüestió.
Fins i tot l'espai d'oci està estipulat, en duració i continguts, al mil·límetre. Una societat, ras i curt, on pots viure amb un relatiu confort i benestar sempre que et mantingues dins els màrgens d'allò establert i sigues practicant literal dels ensenyaments del llibre sagrat, l'Evantorasharia.
Per JAK 1 i JAK 74, home i dona, però, tot serà diferent. Els assassinaren JAK89, el seu fill assignat. Resultà no apte en l'examen de Preguntes Clau, que als sis anys havien de passar tots ela descendents. Visqueren, doncs, amb JAK 8 com a nou company de domicili. A poc a poc experimentaren el sentiment de l'amor, totalment nou de trinca per ells. I, amb l'ajut de Jacobsen -PIC17-, primer, i Toliman, després, s'armaren de valor per escapar de l'àrea controlada per la Gran Corfa Negra. No fou fàcil, però, car la Bat Bast, els escamots canins dels Akita Inu i les naus no tripulades els seguien sense donar treva. Finalment, després de les baixes de Toliman i l'autoimmolat Jakobsen -que els havia rehumanitzat batejant-los com Leonard i Mary, i estava secretament penjat per ella- feren cap a una zona fora de l'abast de la Gran Corfa Negra. Després d'un parell de trobades desagradables, seguint les indicacions del paper de Jakobsen i d'un vailet de dents negres, travessaren un bosc, trobaren una enorme cúpula, el senyor William Kerouac i l'establiment de l'Esmorzar Negre.
Una obra futurista, millenial i amb influències evidents del món orwellià -1984- en què una de les protagonistes acaba embarassada. En un principi un poc plana la trama va accelerant-se i t'atrapa quasi sense adonar-te'n.
Joan Tur (Piles, 1974) n'és l'autor. Periodista a més de lletraferit actualment col·labora al programa matinal d'À Punt Ràdio, Al Ras. Una ment polifacètica, desficiosa, hiperactiva. De les que promet. Esperem que aquesta, la seua primera novel·la llarga no haja estat precisament això, un bolet, un rovelló aïllat enmig els camps feréstecs de la nostra literatura negra. I que ens reserve el petar d'altres, nous i saborosos esclatasangs d'històries cosides a base de renglons, paràgrafs i capítols.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: " Si ho necessites mataràs"
Autor: Joan Tur
Editorial: Tivoli
Any: 2017
Extensió: 269 pàgines
dimarts, 3 d’abril del 2018
Quan érem orfes
Christopher Banks -Puffin per la família - és un xiquet anglès que viu amb els seus pares a la zona de concessió internacional de Shangai a l'època d'entreguerres. Els seus progenitors treballen per una companyia (Butterfield & Swire) que se n'aprofita de l'addicció dels xinesos a l'opi per fer l'agost. Les obres d'art que decoren les estances, la casa mateixa i el jardí que l'envolta, coronat per un petit promontori, àrea de jocs infantils i familiars, és, en realitat, propietat de l'empresa.
Puffin va a l'escola anglesa però es deleix, sobretot, per jugar amb el seu amic i veí predilecte, l'Akira, un noi japonès de fort temperament i forçut.
En ben poc temps desapareixen misteriosament els pares del menut Banks. És llavors quan li pren foc, tot marcant-li-se al fons de l'ànima, la dèria de la recerca. I es passa bona part del temps jugant amb l'Akira a detectius. De fet allò acaba esdevenint vocació professional, seriosa i perllongada.
Abans que l'Akira abandone uns mesos Shangai per estudiar al Japó i retorne i ell mateix, Puffin, haja d'abandonar la Xina per anar a parar a Anglaterra, de la mà del senyor Anderson i el coronel Chamberlain, on refarà sa vida al costat d'una seua tia. Abans de tot això Puffin i Akira viuran l'aventura del Lin Tieng, l'hoste xinès de ca'ls Yamashita, a qui feien una mena de sàdic amputador de mans i a qui li furtaren una ampolla de la seua, secreta i terrorífica habitació. L'Etsuko, germana major de l'Akira, se'n reia de les falses teories conspiranoiques del germà i el seu amic.
A casa els Banks vivia la Li Mei, la minyona. I acostumava a visitar-los un gran amic, el tiet Phillip. Ell i la mare del nostre protagonista formaven part d'una xarxa clandestina de lluita contra el tràfic d'opi. I sovint els pares del Christopher discutien per la contradicció que suposava treballar per un dels principals agents del mercadeig alienador de substàncies.
Desapareguts els pares, el jove orfe, ja com a detectiu, acabaria guanyant fama i tornant a l'Orient Llunyà per tal de traure'n l'entrellat a la carpeta pendent de la desaparició dels seus pares. A Shangai coneixerà dos funcionaris de la corona britànica. En McDonald, de l'exèrcit, i en Grayson, de la batllia -en realitat, però, tot un espia dels serveis secrets-. Allí també es retrobarà amb l'amor de la seua joventut londinenca, la Sarah Hemmings, una xicona que volia, per sobre de tot, ser algú a la vida. I que es casarà amb Cecil Medhurst, un detectiu madur i de fama consolidada. Tanta com l'afeccio per la beguda i el joc. I els deutes irrecuperables.
Mentre la Sarah i el senyor Banks teixeixen un pla per fugir plegats a Macao i d'allí a Hong Kong i Malacca, Christopher rep dades clau per a la recerca dels seus pares -gràcies a l'ex-inspector Kung, una celebritat de la investigació que acabà malvivint en un centre de caritat-. És llavors que es dirigeix a la casa on creu que hi són, encara, segrestats. Primer amb l'ajut d'un xofer xinès jove. Després amb l'assessorament d'un tinent xinès Chow i el capità Ma, més avant en solitari i, per últim, amb l'Akira, a qui retroba a punt de ser víctima d'una execució pública col.lectiva a mans d'un grup de xinesos malcarats. Tot açò ocorre en ple combat entre les tropes xineses i les japoneses, a l'estreta àrea delimitada per dos antics forns, de Ponent i Llevant.
Al remat a qui acaba descobrint el Vhristopher no és als seus pares sinó al tiet Phillip en un despatx. Allí l'home li desvetlla la realitat del que passà dues dècades abans. A sa mare la raptà Wang Ku, un dels senyors feudals de la guerra xinesos. A canvi respectarien la vida del jove Banks i el tràfic d'opi quedaria reduït i a mans del cabdill militat. Aquest enclaustrà en vida a la dona. I n'abusà em tots els possibles sentits. Phillip havia passat a col.laborar amb els comunistes i, en acabat, a trair-los i ajudar els nacionalistes. Quant a son pare els havia abandonat per una amant, l'Elizabeth Cornwallis. I muigue tan sols dos anys després de febra tifoidea.
Christopher havia adoptat una xiqueta òrfena (els seus pares havien mort d'accident), la Jennifer. I, de fet, se sentí molt trist en abandonar-la per tornar a la Xina a la recerca dels seus pares perduts.
Aquesta és, doncs, la història d'una orfes. Des del Christopher fins a Jennifer, passant per la Sarah Hemmings.
És la història, també, del colonialisme tardà a Orient, de la incapacitat de la Societat de Nacions i la civilització occidental, dels patriotismes exacerbats i els supremacismes racials -japonesos vs xinesos, occidentals vs asiàtics-, de l'enfrontament civil xinès entre el Kuomitang i els maoistes, de la Segona Guerra Mundial, del tràfic d'opi, l'amistat i l'amor perdut i retrobats per uns breus instants per acabar-los de deixar anar. La història de l'alta societat de reunions exclusives, la clandestinitat assembleària, la misèria quotidiana vs l'opulència de la zona de concessió internacional -la vella guerra de classes-. És, en fi, l'adelitador relat escrit pel Kazuo Ishiguro, premi Nobel, més que merescut, de Literatura l'any 2017. De lectura altament recomanable.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: Quan érem orfes
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Edicions 62. Col·lecció La Butxaca
Extensió: 447 pàgines
Puffin va a l'escola anglesa però es deleix, sobretot, per jugar amb el seu amic i veí predilecte, l'Akira, un noi japonès de fort temperament i forçut.
En ben poc temps desapareixen misteriosament els pares del menut Banks. És llavors quan li pren foc, tot marcant-li-se al fons de l'ànima, la dèria de la recerca. I es passa bona part del temps jugant amb l'Akira a detectius. De fet allò acaba esdevenint vocació professional, seriosa i perllongada.
Abans que l'Akira abandone uns mesos Shangai per estudiar al Japó i retorne i ell mateix, Puffin, haja d'abandonar la Xina per anar a parar a Anglaterra, de la mà del senyor Anderson i el coronel Chamberlain, on refarà sa vida al costat d'una seua tia. Abans de tot això Puffin i Akira viuran l'aventura del Lin Tieng, l'hoste xinès de ca'ls Yamashita, a qui feien una mena de sàdic amputador de mans i a qui li furtaren una ampolla de la seua, secreta i terrorífica habitació. L'Etsuko, germana major de l'Akira, se'n reia de les falses teories conspiranoiques del germà i el seu amic.
A casa els Banks vivia la Li Mei, la minyona. I acostumava a visitar-los un gran amic, el tiet Phillip. Ell i la mare del nostre protagonista formaven part d'una xarxa clandestina de lluita contra el tràfic d'opi. I sovint els pares del Christopher discutien per la contradicció que suposava treballar per un dels principals agents del mercadeig alienador de substàncies.
Desapareguts els pares, el jove orfe, ja com a detectiu, acabaria guanyant fama i tornant a l'Orient Llunyà per tal de traure'n l'entrellat a la carpeta pendent de la desaparició dels seus pares. A Shangai coneixerà dos funcionaris de la corona britànica. En McDonald, de l'exèrcit, i en Grayson, de la batllia -en realitat, però, tot un espia dels serveis secrets-. Allí també es retrobarà amb l'amor de la seua joventut londinenca, la Sarah Hemmings, una xicona que volia, per sobre de tot, ser algú a la vida. I que es casarà amb Cecil Medhurst, un detectiu madur i de fama consolidada. Tanta com l'afeccio per la beguda i el joc. I els deutes irrecuperables.
Mentre la Sarah i el senyor Banks teixeixen un pla per fugir plegats a Macao i d'allí a Hong Kong i Malacca, Christopher rep dades clau per a la recerca dels seus pares -gràcies a l'ex-inspector Kung, una celebritat de la investigació que acabà malvivint en un centre de caritat-. És llavors que es dirigeix a la casa on creu que hi són, encara, segrestats. Primer amb l'ajut d'un xofer xinès jove. Després amb l'assessorament d'un tinent xinès Chow i el capità Ma, més avant en solitari i, per últim, amb l'Akira, a qui retroba a punt de ser víctima d'una execució pública col.lectiva a mans d'un grup de xinesos malcarats. Tot açò ocorre en ple combat entre les tropes xineses i les japoneses, a l'estreta àrea delimitada per dos antics forns, de Ponent i Llevant.
Al remat a qui acaba descobrint el Vhristopher no és als seus pares sinó al tiet Phillip en un despatx. Allí l'home li desvetlla la realitat del que passà dues dècades abans. A sa mare la raptà Wang Ku, un dels senyors feudals de la guerra xinesos. A canvi respectarien la vida del jove Banks i el tràfic d'opi quedaria reduït i a mans del cabdill militat. Aquest enclaustrà en vida a la dona. I n'abusà em tots els possibles sentits. Phillip havia passat a col.laborar amb els comunistes i, en acabat, a trair-los i ajudar els nacionalistes. Quant a son pare els havia abandonat per una amant, l'Elizabeth Cornwallis. I muigue tan sols dos anys després de febra tifoidea.
Christopher havia adoptat una xiqueta òrfena (els seus pares havien mort d'accident), la Jennifer. I, de fet, se sentí molt trist en abandonar-la per tornar a la Xina a la recerca dels seus pares perduts.
Aquesta és, doncs, la història d'una orfes. Des del Christopher fins a Jennifer, passant per la Sarah Hemmings.
És la història, també, del colonialisme tardà a Orient, de la incapacitat de la Societat de Nacions i la civilització occidental, dels patriotismes exacerbats i els supremacismes racials -japonesos vs xinesos, occidentals vs asiàtics-, de l'enfrontament civil xinès entre el Kuomitang i els maoistes, de la Segona Guerra Mundial, del tràfic d'opi, l'amistat i l'amor perdut i retrobats per uns breus instants per acabar-los de deixar anar. La història de l'alta societat de reunions exclusives, la clandestinitat assembleària, la misèria quotidiana vs l'opulència de la zona de concessió internacional -la vella guerra de classes-. És, en fi, l'adelitador relat escrit pel Kazuo Ishiguro, premi Nobel, més que merescut, de Literatura l'any 2017. De lectura altament recomanable.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: Quan érem orfes
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Edicions 62. Col·lecció La Butxaca
Extensió: 447 pàgines
Subscriure's a:
Missatges (Atom)